dimecres, 23 de març de 2011

POLTERGEIST A GRÀCIA

Aquesta vegada, un autèntic Poltergeist gracienc que deixa petita la famosa pel·lícula de Hollywood!

Als baixos de l’edifici del número 43 del carrer Francisco Giner, es documenta un dels poltergeist (terme alemany que significa «esperit sorollós») més recents de la història de Barcelona.
L’any 1935, la família Montroig i Mendoza va patir les malèvoles entremaliadures pròpies d’aquests follets. Les manifestacions van començar la nit del diumenge 10 de febrer, tot just quan el pare, l’Enric, va sortir cap a la seva feina de vigilant nocturn.
La família ja dormia quan, en el silenci de la nit, van començar a sentir-se violents cops a les parets exteriors de l’edifici. El primogènit dels Montroig es va aixecar intrigat i, en encendre el llum del menjador, va poder observar com els calaixos del bufet s’obrien tots sols i es desplomaven a terra amb gran estrèpit.
Després de la família, es van aixecar tots els inquilins de l’edifici, testimonis d’excepció dels cops que seguien sonant, i van decidir avisar el sereno, que en aquella època feia la ronda pels carrers per si algun veí precisava els seus serveis. El vigilant va practicar un exhaustiu registre, en el transcurs del qual els sorolls van cessar sobtadament. Però tot just cadascú va tornar a casa seva, van començar de nou, fins a la matinada, en què l’Enric Montroig va poder percebre’ls en tornar de la feina.
Aquell mateix matí, l’home va presentar denúncia a la guàrdia urbana del districte, des d’on es va notificar a la delegació de la policia. Una inspecció realitzada a l’edifici per una parella de guàrdies d’assalt va donar resultats negatius.
La tranquil·litat més absoluta va ser la tònica de la nit del dilluns 11 de febrer, per la qual cosa tothom va creure que els fenòmens havien remès. Però l’endemà a la nit van tornar a sentir-se els violents cops, i alguns veïns van poder contemplar com una cadira del menjador dels Montroig dansava, queia i s’aixecava sense que ningú no la toqués; el llum girava tot sol, el rellotge de paret s’aturava i després ajustava l’hora tot solet, i forquilles, culleres i ganivets flotaven en l’aire; ombres blanques circulaven pels corredors, amb hàlits gelats. De sobte, els llums van començar a titil·lar, els vidres de la finestra a tremolar i una potent granissada va deixar en pocs instants el pati cobert d’una blanca catifa de gel.


La ràdio i la premsa es van fer eco d’aquests estranys successos. La revista Estampa y Crónica va arribar a publicar fotografies dels testimonis amb grans titulars com ara «Guardias de Asalto vigilan la puerta de la casa donde eligieron residencia los duendes, para impedir que el público se estacione en ella».
Els fenòmens no van remetre fins que els Montroig i alguns altres inquilins de l’edifici –que tenia el mateix aspecte que ara, ja que no ha sofert cap modificació des que van passar els fets– decidiren mudar-se a una altra banda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada