diumenge, 13 de març de 2016

LA PROCESSÓ DELS FRARES: FANTASMES O... MÒMIES?

Avui, en lloc de parlar de fantasmes barcelonins, parlarem d'uns de rodalies.
Aquí teniu un avançament del meu nou llibre que aquesta setmana arriba a les llibreries: MISTERIS DE CATALUNYA PER PASSAR POR.
Que en passeu força!



Les nits de lluna clara, quan tot els boscos dels voltants resten en silenci, se senten venir, pel tortuós camí que va de Sant Boi de Llobregat a l’ermita de Sant Ramon, al cim del Montbaig, les veus somortes que entonen cants gregorians.
De sobte, en un revolt apareix la processó. Descalços, amb el seu hàbit marró, el cordó blanc a la cintura i la caputxa cobrint-los la cara, els frares espectrals avancen fins arribar a la plaça enjardinada que hi al davant de l’ermita, ara en ombres. I tot just comencen a pujar la gran escalinata que du fins la porta principal, desapareixen tan misteriosament com han aparegut.
El seu pas, vacil·lant i insegur recorda el de les mòmies ressuscitades...
I potser és això el que són!
Ermita de Sant Ramon.
Foto: Ricardo Caballero.

Des de mitjans del segle XVI, l’orde dels caputxins va desenvolupar una macabra pràctica funerària que consistia en momificar els frares difunts. El mètode es va fer tan famós que fins i tot se li va donar nom: «ser enterrat a la manera dels caputxins».
Aquesta orde religiosa havia nascut l’any 1520 a Itàlia, escindida de la dels franciscans. Les comunitats eren petites, de deu o dotze membres, els quals vivien amb senzillesa i austeritat, predicant l’esperit franciscà de pobresa, observant rigorosos dejunis i penitències i tenint cura dels desfavorits. El seu nom prové de la llarga i punxeguda caputxa del seu hàbit.

A Catalunya, els caputxins van arribar l’any 1578, per especial sol·licitud del Consell de Cent. I van establir convents a diverses ciutat i poblacions, on encara professen. Sota la planta dels antics convents de Girona (actualment dins el Museu d’Història de la Ciutat) i Figueres (avui convertit en auditori), encara es conserven els «assecadors de cadàvers».
El procés per conservar els cossos dels difunts, perfeccionada pels anys de pràctica dels frares, consistia en el següent: primer es posaven els cossos dels germans difunts en unes petites cel·les subterrànies anomenades «coladors», una mena de nínxols verticals amb uns bancs de pedra on eren asseguts els cadàvers, abans de tapiar-ne l’entrada. Durant un parell d’anys, amb l’escassetat d’aire i d’humitat, els cossos s’anaven deshidratant de manera natural, i els fluids interns s’anaven escolant pels orificis que hi havia practicats als bancs. Un cop passat aquest temps, es demolien les tàpies individuals, s’extreien els cadàvers momificats, es netejaven amb vinagre, i es deixaven que s’assequessin a l’aire lliure. Finalment, se’ls vestia amb el seu hàbit i se’ls penjava a unes dependències properes, en companyia d’altres frares momificats. D’aquesta manera es creaven, de mica en mica, unes macabres sales d’exposició que es van acabar convertint en una de les parts més importants de l’arquitectura dels convents caputxins. Allà eren contemplats i venerats pels seus germans vius, com a recordatori de la brevetat de la vida i de la necessitat de capteniment i humilitat.

Assecador de cadàvers del convent dels caputxins.
Girona.
A Sant Boi de Llobregat, la comunitat caputxina s’hi va establir ben aviat: l’any 1579 va construir un convent al barri del Molí Nou, que va dedicar a la Visitació de la Mare de Déu. Però setze anys més tard, per motius d’insalubritat, el Capítol Provincial va decidir clausurar-lo. L’edifici va passar a mans d’un altre orde mendicant, els Servents de Maria. Després de l’exclaustració de 1835, va ser ocupat pels germans de Sant Joan de Déu, els quals hi va establir el famós centre de salut mental avui conegut amb el nom d’Hospital Psiquiàtric.
Potser per això, perquè ja no tenen una sala on reposar per tota l’eternitat, els caputxins de Sant Boi es passegen de nit, momificats, per la comarca del Baix Llobregat.

Les catacumbes de Palerm

El convent de Palerm (Sicília), conté l’exemple més espectacular de les pràctiques de momificació del caputxins. Explotades turísticament, les seves catacumbes constitueixen un dels museus més singulars i tètrics del món sencer: unes 8.000 mòmies.
El primer en ser momificat, l’any 1599, va ser el germà Silvestro de Gubio, que havia mort en olor de santedat. Al llarg dels anys, els frares es van adonar que les especials condicions climàtiques de l’indret i el tractament administrat al difunt, l’havien mantingut en estat momificat.
A partir d’aleshores, les classes altes de la societat siciliana van sol·licitar rebre el mateix tractament postmortem. El resultat són inacabables passadissos on estan exposats en macabres fileres classificades en homes, dones, nens, verges, religiosos i professionals, que llueixen robes i complements de moda de gairebé tres-cents anys de momificacions.



Catacumbes del convent dels caputxins.
Palerm.

diumenge, 19 d’abril de 2015

EL DIA DE SANT JORDI ET SIGNO EL LLIBRE!



* De 13:00 a 14:00 - Parada d'Angle Editorial: Rambla de Catalunya, entre C/ Consell de Cent i C/ Diputació.


* De 17:00 a 18:00 - FNAC El Triangle: Plaça de Catalunya.

diumenge, 27 d’octubre de 2013

MISTERIS DE BARCELONA PER NO DORMIR

MISTERIS DE BARCELONA PER NO DORMIR

Ja és al carrer!
Just la setmana abans de Halloween...
Històries reals per posar els pèls de punta!

DUES BOMBES AL LICEU. L’anarquista Santiago Salvador va llençar una nit d’òpera dues bombes Orsini contra els espectadors de l’alta burgesia del Liceu. La primera va causar vint morts i vint-i-set ferits. La segona va caure blanament sobre la faldilla d’una espectadora morta pel primer impacte i va relliscar fins el terra sense arribar a esclatar...


SHERLOCK HOLMES A BARCELONA. L’any 1905, una bomba va matar dues floristes a la Rambla. Durant els mesos següents, els atemptats anarquistes es van anar succeint per tota la ciutat. Dos anys més tard, el dirigent de la Lliga Regionalista, Josep Puig i Cadafalch, va demanar ajut a Scotland Yard i va contractar el detectiu Charles Arrow, conegut amb l’àlias del Sherlock Holmes de Barcelona, perquè descobrís els responsables de les bombes...

ESTACIONS FANTASMES, FANTASMES A LES ESTACIONS. El subsòl de Barcelona, per a qui les vulgui investigar des de darrera els vidres dels vagons que hi transiten, hi ha la seva bona dotzena d’estacions de metro i de ferrocarril abandonades, clausurades, plenes de pols i de records de temps antics. «Correos», «Banco», «Sant Andreu»... A la de Rocafort, a més, hi ha fantasmes...

LA SEGRESTADORA DE NENS. Diversos nens van desaparèixer aquell any al Raval de Barcelona. Les investigacions policials van portar fins Enriqueta Martí, una presumpta captaire. Al seu pis van ser trobades dues nenes que havia raptat, qui sap amb quines malèvoles intencions. Els barcelonins la van batejar amb el nom de La Vampira del carrer de Ponent...

ELS PISTOLERS DE BARCELONA. Una poderosa banda de pistolers, a sou dels patrons i d’algunes autoritats, van causar entre els obrers 286 morts. D’entre aquests actes, que van rebre el nom de «violència social», destaquen els assassinats de l’advocat laboralista Francesc Layret, que va rebre set trets al cap quan sortia de casa seva, i del dirigent anarquista i obrerista conegut amb el nom de El Noi del Sucre...

L’ATEMPTAT CONTRA CAMBÓ I SALMERÓN. Un pistoler lerrouxista va disparar contra el faetó que traslladava a un míting Francesc Cambó, dirigent de la Lliga Regionalista i Nicolás Salmerón, cap d’Unión Republicana. L’atemptat havia estat denunciat; però Memento, el policia més inepte de la ciutat, no en va fer cas. Cambó va rebre una ferida al pulmó, però va sobreviure. Tres dies després el seu partit va guanyar les eleccions...

EL FALCÓ DE CAP D’ESTOPES. Berenguer Ramon va assassinar el seu germà bessó Ramon Berenguer, Cap d’Estopes, amb qui governava conjuntament el Principat. El vescomte Folch de Cardona va sotmetre Berenguer Ramon a judici al castell de Port de Barcelona, però les proves no semblaven suficients. El falcó de caça de Cap d’Estopes entrà per la finestra, prengué la corona del comte i la llançà a terra...

ARA ÉS L’HORA, SEGADORS!. Aquell mes de juny, els segadors dels voltants van baixar a Barcelona, no per buscar feina, sinó per alliberar els diputats de la Generalitat que el virrei Santa Coloma havia engarjolat per protestar contra les tropes que Felip IV tenia aparcades a Catalunya. El virrei va fugir cap el port, on l’esperava una galera, però es va ensopegar amb sis segadors que el van deixar mort a coltellades. Enterrat en un túmul prop de la platja, la llegenda diu que cada nit el seu fantasma corre desesperadament cap el mar...

L’HOME QUE VA MORIR DUES VEGADES. El coronel Blas Durana va assassinar a punyalades la baronessa de Senellés, quan aquesta va rebutjar els seus requeriments amorosos. Jutjat i sentenciat a morir a garrot vil a la presó de la Ciutadella, el reu, considerant un deshonor no morir afusellat, com a militar que era, es va suïcidar a la seva cel·la...

EL NELO, EL PINXO MÉS FAMÓS DE LA CIUTAT. Als pinxos, personatges populars de l’època, els agradava la camorra i barallar-se amb tothom. Anaven vestits de manera reconeixible i tiraven mà del ganivet i la pistola. Van començar com a empleats de les sales de joc i guardaespatlles a sou, per acabar al servei dels cacics i dels polítics. El Nelo era el seu més famós representant...

CADÀVERS EMPAREDATS I TRESORS AMAGATS. Antigament, els jueus vivien al barri emmurallat del Call. De tant en tant, els cristians hi entraven i, envejosos de les seves riqueses, feien autèntiques carnisseries. Al segle XVII, en fer obres en l’anomenat Castell Nou, es van trobar a l’interior d’un mur centenars de cossos humans emparedats...

EL BANDOLER JOAN DE SERRALLONGA. Serrallonga, el bandoler més famós de la història de Catalunya, va ser detingut per les seves malifetes pels soldats del virrei i portat a Barcelona per ser interrogat i jutjat. El van condemnar a ser assotat, desorellat, degollat i esquarterat...

ASSASSINAT A L’HOTEL RITZ. Com en una bona sèrie policíaca, el milionari anglès Muchand Chandrai, va ser trobat mort a ganivetades a la seva habitació de luxe de l’Hotel Ritz. La seva dona, hi tenia alguna cosa a veure...?

EL CADÀVER ESQUARTERAT I FACTURAT. Un operari de l’estació d’Atocha, a Madrid, va obrir una gran capsa que restava al magatzem, no reclamada per cap viatger. Al seu interior va trobar el cadàver d’un home esquarterat i sense cap...

EL GOVERNADOR PSICÒPATA. El capità general de Catalunya Charles d'Espagnac, més conegut com a comte d’España, era un individu cruel, i probablement estava tocat del bolet. Prohibia que els barcelonins portessin determinats vestits, bigotis, trenes. Per contra els obligava a dur un rosari, sota pena de presó. Gaudia maltractant els seus soldats i fins i tot la pròpia família. I el que és pitjor: gaudia ajusticiant gent i ballant borratxo sota les forques...

SWEENEY TODD: EL BARBER DIABÒLIC DE BARCELONA. Sweeney Todd, el famós barber assassí que matava clients, la carn dels quals era després utilitzada per fer guisats, no vivia a Fleet Street, sinó al carrer Pou de la Figuera de Barcelona...

INTENT D’ASSASSINAT DE FERRAN EL CATÒLIC. Un dia d’hivern sortia el rei del seu palau de Barcelona, quan se li va tirar al damunt un home i li va clavar una ganivetada al coll. L’agressor era un pagès de remença, Joan de Canyamars, que estava descontent de les lleis dictades pel monarca...

LA SANTA INQUISICIÓ. El Tribunal de la Inquisició jutjava heretges i bruixes. Els torturava o els condemnava a la foguera. I ho feia a través de macabres representacions públiques: els Autos de fe. Als sentenciats a mort se’ls penjava a la forca o se’ls cremava a la foguera...

L’ESTRANY CAS DE L’HEREU RESSUSCITAT. El jove Claudi, fill del marquès de Fontanellas, va ser raptat a Barcelona l’any 1845. Per això tothom va tenir una gran alegria quan el va veure retornar, 16 anys més tard, provinent de l’Argentina. Però a les poques setmanes, el jutge Francisco Larraz va acusar el nouvingut d’impostor...

EL VAIXELL PIRATA. Una Nit de Nadal, va arribar al moll de Barcelona un vaixell pirata i un dels seus tripulants, enrolat de feia poc, va voler desembarcar per tal d’assistir a Missa de Gall al convent de Sant Sebastià. Els seus companys d’aventura en van fer burla, i com a càstig el seu vaixell va quedar encantat i condemnat a vagar pel mar per sempre més, comandat pels esquelets dels seus tripulants...

EL LLIBRETER ASSASSÍ. Un ex frare de Poblet que es guanyava la vida com a llibreter de vell, als Encants de Barcelona, assassinà dotze clients, estudiosos i erudits, estrangulant-los a la rerabotiga, apunyalant-los, calant foc a les seves cases...

UN CAP DINS D’UNA GÀBIA. Un dels cabdills més importants de la guerra de 1714 contra Felip V i els espanyols, el General Moragues, va ser detingut, condemnat a mort i executat. Després li van tallar el cap i el van exposar, durant més de dotze anys, a l’interior d’una gàbia de ferro vella i oxidada, com a avís i escarment per als barcelonins...

DUEL A MORT AL BORN. A Catalunya es viuen enfrontaments entre els partidaris del rei natural, Joan II, i de l’acceptat, Renat d’Anjou. El cavaller castellà Sancho Sarabia, partidari de Joan II, repta Pere de Santesteve, partidari de Renat...

ESCOLA JUVENIL DE LLADRES. Com en una novel·la de Charles Dickens, als voltants del Born s’havia instituït una escola juvenil on s’ensenyava als nens desvagats de la ciutat a robar discretament...

LES BULLANGUES DE BARCELONA. Amb aquest nom es coneixen els actes dels revolucionaris barcelonins l’estiu de 1835. Van començar ganivetant un toro a la plaça del Torín i arrossegant-lo fins la Rambla. Un cop allà van es van dedicar a cremar convents. Dies després, al Pla de Palau van matar el general Bassa, el van defenestrar i el van arrossegar també fins la Rambla, on van cremar el cadàver. Finalment van incendiar la fàbrica Bonaplata...

EL GLOBUS QUE MAI NO VA TORNAR. L’aeronauta francès Monsieur Arban, que realitzava espectacles d’enlairament amb un globus aerostàtic, va convocar un gran públic que havia pagat 25 cèntims per veure’l navegar pel cel de Barcelona en el seu globus. El 23 de novembre de 1849, després de diversos accidents, el globus es va enlairar i es va perdre de vista en el cel...

L’HOME DEL SAC. Als pocs mesos d’entrar en servei el primer tren de la península, entre Barcelona i Mataró, van començar a produir-se misterioses desaparicions de nens. Es deia que l’Home del Sac els atreia amb cançonetes i els portava a l’escorxador, on eren esquarterats i se’ls extreia el greix per untar les rodes del ferrocarril...


LA LÀPIDA ESQUERDADA. Francesc Canal i Ambròs, dependent dels magatzems El Siglo, va morir sobtadament als dinou anys. Se’l va enterrar al cementiri del Poblenou. Durant molt de temps la làpida del nínxol s’esquerdava misteriosament. Alguns creien que era perquè Francesc era un sant i el van batejar com El Santet del Poblenou...

dilluns, 15 d’octubre de 2012

EL FANTASMA DESTACAT: MASSACRES AL CALL

Seguim parlant del Call...

La conversió al cristianisme va ser contemplada pels jueus com una solució, en aquells moments de crisi, a l’Edat Mitja. Però durant molt de temps va existir la presumpció, per part dels anomenats Cristians Vells, que bona part d’aquestes renúncies no eren sinceres. Per tal de desmentir sospites, alguns dels conversos –el més famós dels quals fou el temible inquisidor conegut amb el nom de Torquemada– es van dedicar personalment a perseguir amb gran crueltat els seus propis germans de raça.
A aquest Cristians Nous se’ls anomenava tressalits, que en català antic significa literalment «que ha saltat a través». I va ser aquest àlies el que va donar nom a aquest carrer limítrof del Call, pel qual se suposa que els conversos abandonaven el barri, i que per evolució fonètica ha arribat fins a nosaltres amb el nom de Tres Llits.

Un dels indrets de la 
Rambla amb una fama més sinistra és precisament el Pla de la Boqueria, avui adornat amb un paviment realitzat per Joan Miró. 
El Pla deu el seu nom a les taules de venda de carn, o bocateries, instal·lades aquí a l’Edat Mitja, on se solia despatxar animals que havien mort ofegats, triperia i carn de cabra i de boc, que s’associaven a pràctiques de bruixeria i satanisme, principalment perquè eren les carns preferides de la comunitat hebrea que residia al barri. La llegenda negra de l’indret diu que van ser les pedres de les cases d’aquests jueus, i fins i tot els seus ossos, el que es va fer servir, després de la massacre del Call del segle XIV, per construir el segon recinte emmurallat de la ciutat, que passava just per aquí.

dimecres, 19 de setembre de 2012

EL FANTASMA DESTACAT: EL MISTERIÓS CALL DE BARCELONA

Aprofiteu que encara és estiu, i encara es pot fer turisme per Barcelona, i feu una volta per un lloc que potser no és massa visitat, però val realment la pena: el Call de Barcelona... i els seus fantasmes. En parlarem aplament a les properes entrades.

El Call de Barcelona, del qual el carrer de la Boqueria era una de les principals vies, s’estenia aproximadament entre els carrers Rauric, Sant Honorat, Ferran i Baixada de Santa Eulàlia. Dos cercles de muralles envoltaven el barri jueu i l’aïllaven de la resta de la ciutat, excepte pels diversos portals, a través dels quals els seus habitants podien entrar i sortir amb total llibertat, malgrat que els estava prohibit residir o posseir botigues o tallers en els districtes dels cristians. A aquests, per altra banda, se’ls havia vedat de penetrar al Call, tret dels diumenges i dies festius, que era quan els jueus celebraven fires i mercats.
L’antisemitisme de l’època obligava els habitants del barri a vestir una capa i una caputxa especials, i a identificar-se amb una cinta de color vermell o groc al pit. Tot i així, els jueus estaven molt protegits pels reis catalans, que eren conscients no només de la importància de les seves riqueses i de la seva activitat comercial, industrial i financera, sinó també de la seva valuosa contribució al desenvolupament del país. Perquè era precisament en aquest gueto barceloní on es trobava, durant l’obscura edat mitjana, el centre de cultura més important del seu temps. Durant molts anys, l’única institució universitària de Catalunya va ser l’Escola Major d’Alts Estudis del Call, on impartien classes els més reputats professors de filosofia, matemàtica, geografia, medicina, cirurgia, astronomia i... alquímia. Però l’antipatia ancestral que els cristians sentien pels anomenats «assassins de Crist» feia que els jueus fossin envejats per les seves riqueses, i odiats i temuts per aquells coneixements que sovint redundaven en pràctiques de màgia i bruixeria inquietants, fins al punt que per ordre reial finalment se’ls va prohibir que exercissin d’apotecaris o herbolaris.
Un altre dels misteris hebreus que provocava enraonaries era la pràctica de la càbala, que es realitzava en secret en el lloc més recòndit del cor del Call. La càbala té dos aspectes: un de teòric, que exigeix un coneixement perfecte de la llengua hebrea, i un altre de pràctic, que sovint s’associa a la màgia. Segons la ideologia cabalística els humans, com que hem estat creats a imatge i semblança de Déu, posseïm poders de la Seva mateixa naturalesa; i si Déu va crear l’Univers tan sols amb el pensament i la paraula, també l’home pot, amb els mateixos mitjans, actuar sobre la naturalesa i realitzar prodigis, tot i que a escala més petita.