tag:blogger.com,1999:blog-65400410405305875922024-03-13T22:51:21.677-07:00FANTASMES DE BARCELONA de Sylvia Lagarda-MataAngle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.comBlogger42125tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-23522630733699288222016-03-13T16:17:00.000-07:002016-03-13T16:17:54.656-07:00LA PROCESSÓ DELS FRARES: FANTASMES O... MÒMIES?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui, en lloc de parlar de fantasmes barcelonins, parlarem d'uns de rodalies.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquí teniu un avançament
del meu nou llibre que aquesta setmana arriba a les llibreries: MISTERIS DE
CATALUNYA PER PASSAR POR.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><span lang="CA">Que en passeu força!</span></i><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-cHMjeazmtHM/VuXxpenJssI/AAAAAAAADtw/0DnwdqOMfp4Gopt6z0a6tTLpOkssT5J8Q/s1600/179%2Bportada%2Bllibre%2BGuillermo%2BCapaces.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://4.bp.blogspot.com/-cHMjeazmtHM/VuXxpenJssI/AAAAAAAADtw/0DnwdqOMfp4Gopt6z0a6tTLpOkssT5J8Q/s640/179%2Bportada%2Bllibre%2BGuillermo%2BCapaces.jpg" width="440" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les nits de lluna clara, quan tot els boscos
dels voltants resten en silenci, se senten venir, pel tortuós camí que va de <b>Sant
Boi de Llobregat</b> a l’<b><span style="color: red;"><a href="http://www.santclimentdellobregat.cat/index.php?tipus=5&info=1736">ermita de Sant Ramon</a></span></b>,
al cim del <b><span style="color: red;"><a href="http://www.elbaix.cat/2012/10/02/paratges-naturals-del-baix-llobregat-i-parc-forestal-del-montbaig-la-muntanya-de-sant-ramon/">Montbaig</a></span></b>, les veus somortes
que entonen cants gregorians.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De sobte, en un
revolt apareix la processó. Descalços, amb el seu hàbit marró, el cordó blanc a
la cintura i la caputxa cobrint-los la cara, els frares espectrals avancen fins
arribar a la plaça enjardinada que hi al davant de l’ermita, ara en ombres. I
tot just comencen a pujar la gran escalinata que du fins la porta principal,
desapareixen tan misteriosament com han aparegut.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El seu pas, vacil·lant i insegur recorda el
de les <b><span style="color: red;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%B2mia">mòmies</a></span></b> ressuscitades...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I potser és això el que són!<o:p></o:p></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-M5mtx8ozlww/VuXxyvoWhbI/AAAAAAAADt0/Fw2GIQN3u84EkPw_DFVQN6NIhDAPuZjzQ/s1600/176%2BErmita%2Bsant%2Bboi%2BRicardo%2BCaballero.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="270" src="https://3.bp.blogspot.com/-M5mtx8ozlww/VuXxyvoWhbI/AAAAAAAADt0/Fw2GIQN3u84EkPw_DFVQN6NIhDAPuZjzQ/s400/176%2BErmita%2Bsant%2Bboi%2BRicardo%2BCaballero.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ermita de Sant Ramon.<br />Foto: Ricardo Caballero.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br /><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des de mitjans del segle XVI, l’orde dels </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: red;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Orde_dels_Frares_Menors_Caputxins">caputxins</a></span></b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> va desenvolupar una macabra pràctica
funerària que consistia en momificar els frares difunts. El mètode es va fer
tan famós que fins i tot se li va donar nom: </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">«ser enterrat a la manera dels
caputxins»</b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta orde religiosa havia nascut l’any
1520 a <b>Itàlia</b>, escindida de la dels <b>franciscans</b>. Les comunitats
eren petites, de deu o dotze membres, els quals vivien amb senzillesa i
austeritat, predicant l’esperit franciscà de pobresa, observant rigorosos
dejunis i penitències i tenint cura dels desfavorits. El seu nom prové de la
llarga i punxeguda <b>caputxa</b> del seu hàbit.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A Catalunya, els caputxins van arribar l’any
1578, per especial sol·licitud del <b><span style="color: red;"><a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0019440.xml">Consell de Cent</a></span></b>.
I van establir convents a diverses ciutat i poblacions, on encara professen.
Sota la planta dels antics convents de <b>Girona</b> (actualment dins el <b>Museu
d’Història de la Ciutat</b>) i <b>Figueres</b> (avui convertit en auditori),
encara es conserven els «<b>assecadors de cadàvers</b>».
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El procés per conservar els cossos dels
difunts, perfeccionada pels anys de pràctica dels frares, consistia en el
següent: primer es posaven els cossos dels germans difunts en unes petites
cel·les subterrànies anomenades «<b>coladors</b>», una mena de nínxols
verticals amb uns bancs de pedra on eren asseguts els cadàvers, abans de
tapiar-ne l’entrada. Durant un parell d’anys, amb l’escassetat d’aire i
d’humitat, els cossos s’anaven deshidratant de manera natural, i els fluids
interns s’anaven escolant pels orificis que hi havia practicats als bancs. Un
cop passat aquest temps, es demolien les tàpies individuals, s’extreien els <b>cadàvers
momificats</b>, es netejaven amb vinagre, i es deixaven que s’assequessin a
l’aire lliure. Finalment, se’ls vestia amb el seu hàbit i se’ls penjava a unes
dependències properes, en companyia d’altres frares <b>momificats</b>.
D’aquesta manera es creaven, de mica en mica, unes macabres <b>sales
d’exposició</b> que es van acabar convertint en una de les parts més importants
de l’arquitectura dels convents caputxins. Allà eren contemplats i venerats
pels seus germans vius, com a recordatori de la brevetat de la vida i de la
necessitat de capteniment i humilitat. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-ZkzLzAM3Blg/VuXyL1TUbSI/AAAAAAAADt4/w7NYRPeVTys4v02ydRTCtPHTI_ISjv3oQ/s1600/177%2BAssecador%2Bde%2Bcadavers.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://2.bp.blogspot.com/-ZkzLzAM3Blg/VuXyL1TUbSI/AAAAAAAADt4/w7NYRPeVTys4v02ydRTCtPHTI_ISjv3oQ/s1600/177%2BAssecador%2Bde%2Bcadavers.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Assecador de cadàvers del convent dels caputxins.<br />Girona.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sant Boi de Llobregat</b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">, la comunitat
</span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">caputxina</b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> s’hi va establir ben aviat: l’any 1579 va construir un convent
al barri del </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Molí Nou</b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">, que va dedicar a la </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Visitació de la Mare de
Déu</b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">. Però setze anys més tard, per motius d’insalubritat, el </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Capítol
Provincial</b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> va decidir clausurar-lo. L’edifici va passar a mans d’un altre
orde mendicant, els </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Servents de Maria</b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">. Després de l’exclaustració de
1835, va ser ocupat pels </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">germans de Sant Joan de Déu</b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">, els quals hi va
establir el famós centre de salut mental avui conegut amb el nom d’</span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: red;"><a href="http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16">Hospital Psiquiàtric</a></span></b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Potser per això, perquè ja no tenen una sala
on reposar per tota l’eternitat, els <b><span style="color: red;"><a href="http://www.monestirs.cat/monst/ballo/bl20capu.htm">caputxins de Sant Boi</a></span></b> es passegen de nit, momificats, per la comarca del <b>Baix
Llobregat</b>.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" style="border-collapse: collapse; border: none; text-align: justify;">
<tbody>
<tr>
<td style="border: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 432.2pt;" valign="top" width="576">
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 6.25pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les
catacumbes de Palerm<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 6.25pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 6.25pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El
<b><span style="color: red;"><a href="http://www.lasicilia.es/catacumbas_capuchinos_palermo">convent de Palerm</a></span></b> (<b>Sicília</b>),
conté l’exemple més espectacular de les pràctiques de momificació del
caputxins. Explotades turísticament, les seves catacumbes constitueixen un
dels <b>museus</b> més singulars i tètrics del món sencer: unes 8.000 <b>mòmies</b>.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 6.25pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El
primer en ser momificat, l’any 1599, va ser el germà <b><span style="color: red;"><a href="http://retenidoseneltiempo.blogspot.com.es/2010/07/silverio-de-gubio.html">Silvestro de Gubio</a></span></b>, que havia mort en olor de
santedat. Al llarg dels anys, els frares es van adonar que les especials
condicions climàtiques de l’indret i el tractament administrat<i> </i>al
difunt, l’havien mantingut en estat momificat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 6.25pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">A partir d’aleshores, les classes altes de la societat
siciliana van sol·licitar rebre el mateix tractament <b>postmortem</b>. El
resultat són inacabables passadissos on estan exposats en macabres fileres
classificades en homes, dones, nens, verges, religiosos i professionals, que </span><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">llueixen
robes i complements de moda de gairebé tres-cents anys de <b>momificacions</b>.
<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-oyfom8QvBWI/VuXycYWy7II/AAAAAAAADuA/Cb-Ll53xJWUTQ_BDbCl1S3H1UlLjDqDMw/s1600/178%2BCatacombes%2Bde%2BPalerm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="258" src="https://3.bp.blogspot.com/-oyfom8QvBWI/VuXycYWy7II/AAAAAAAADuA/Cb-Ll53xJWUTQ_BDbCl1S3H1UlLjDqDMw/s400/178%2BCatacombes%2Bde%2BPalerm.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Catacumbes del convent dels caputxins.<br />Palerm.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: white;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-7308583547730236462016-02-21T05:35:00.002-08:002016-02-21T05:35:34.855-08:00ACABA D'ARRIBAR A LES LLIBRERIES !!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-l19YRGPDwEY/Vsm9EWbnCBI/AAAAAAAADtg/DTD55s92y34/s1600/Misteris%2Bde%2BCatalunya%2Bper%2Bpassar%2Bpor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://4.bp.blogspot.com/-l19YRGPDwEY/Vsm9EWbnCBI/AAAAAAAADtg/DTD55s92y34/s640/Misteris%2Bde%2BCatalunya%2Bper%2Bpassar%2Bpor.jpg" width="540" /></a></div>
<br />Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-17656831219815784682015-04-19T08:47:00.001-07:002015-04-19T08:47:24.545-07:00<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><b>EL DIA DE SANT JORDI ET SIGNO EL LLIBRE!</b></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-5ne7MWXl8wo/VTPNzIHWf3I/AAAAAAAADtM/7swdzNBeh8A/s1600/Signatura-Sant-Jordi3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-5ne7MWXl8wo/VTPNzIHWf3I/AAAAAAAADtM/7swdzNBeh8A/s1600/Signatura-Sant-Jordi3.jpg" height="297" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">* De 13:00 a 14:00 - Parada d'Angle Editorial: Rambla de Catalunya, entre C/ Consell de Cent i C/ Diputació.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">* De 17:00 a 18:00 - FNAC El Triangle: Plaça de Catalunya.</span>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-79933249666866660882015-04-14T05:44:00.003-07:002015-04-14T05:48:07.758-07:00UN NOU BLOC... MOLT DIABÒLIC!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">EL NOU LLIBRE I EL NOU BLOC DE </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">SYLVIA LAGARDA-MATA</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">EL DIABLE ÉS CATALÀ</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-1wzBgNuHFkk/VS0KVsgnYXI/AAAAAAAADs8/2jRH43bVlbY/s1600/PORTADA%2BWEB%2BBOBO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-1wzBgNuHFkk/VS0KVsgnYXI/AAAAAAAADs8/2jRH43bVlbY/s1600/PORTADA%2BWEB%2BBOBO.jpg" height="202" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><a href="http://eldiableescatala.blogspot.com.es/">eldiableescatala</a></span><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-31281900376322109052013-10-27T04:23:00.005-07:002013-10-27T04:40:04.581-07:00MISTERIS DE BARCELONA PER NO DORMIR<h2>
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">MISTERIS DE BARCELONA PER NO DORMIR</span></span></h2>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ja és al carrer!<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Just la setmana abans de Halloween...<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><span lang="CA">Històries reals per
posar els pèls de punta!</span></i><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">DUES BOMBES AL LICEU. </span></b><span lang="CA">L’anarquista Santiago
Salvador va llençar una nit d’òpera dues <b><span style="color: red;">bombes Orsini</span></b> contra els espectadors
de l’alta burgesia del Liceu. La primera va causar vint morts i vint-i-set
ferits. La segona va caure blanament sobre la faldilla d’una espectadora morta
pel primer impacte i va relliscar fins el terra sense arribar a esclatar...<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-h40J5NXFJqw/Umz6Gpc319I/AAAAAAAADns/9rbcFKLW1SQ/s1600/Misteris-de-bcn.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://1.bp.blogspot.com/-h40J5NXFJqw/Umz6Gpc319I/AAAAAAAADns/9rbcFKLW1SQ/s640/Misteris-de-bcn.jpg" width="441" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">SHERLOCK HOLMES A BARCELONA.
</span></b><span lang="CA">L’any 1905, una bomba va matar dues floristes a la Rambla. Durant els mesos
següents, els atemptats anarquistes es van anar succeint per tota la ciutat.
Dos anys més tard, </span><span lang="CA">el dirigent de la Lliga
Regionalista, Josep Puig i Cadafalch, va demanar ajut a Scotland Yard i va
contractar el detectiu Charles Arrow, conegut amb l’àlias del <i><b><span style="color: red;">Sherlock
Holmes de Barcelona</span></b></i>, perquè </span><span lang="CA">descobrís els responsables de les bombes...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">ESTACIONS FANTASMES,
FANTASMES A LES ESTACIONS. </span></b><span lang="CA">El subsòl de Barcelona, per a qui les vulgui
investigar des de darrera els vidres dels vagons que hi transiten, hi ha la
seva bona dotzena d’estacions de metro i de ferrocarril abandonades,
clausurades, plenes de pols i de records de temps antics. «Correos», «Banco»,
«Sant Andreu»... A la de Rocafort, a més, hi ha <b><span style="color: red;">fantasmes</span></b>...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">LA SEGRESTADORA DE
NENS. </span></b><span lang="CA">Diversos nens van desaparèixer aquell any al Raval de Barcelona. Les
investigacions policials van portar fins Enriqueta Martí, una presumpta
captaire. Al seu pis van ser trobades dues nenes que havia raptat, qui sap amb
quines malèvoles intencions. Els barcelonins la van batejar amb el nom de <i><b><span style="color: red;">La
Vampira del carrer de Ponent</span></b></i>...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">ELS PISTOLERS DE
BARCELONA</span></b><span lang="CA">. </span><span lang="CA">Una poderosa banda de pistolers, a sou dels patrons
i d’algunes autoritats, van causar entre els obrers 286 morts. D’entre aquests
actes, que van rebre el nom de «violència social», destaquen els assassinats de
l’advocat laboralista Francesc Layret, que va rebre set trets al cap quan
sortia de casa seva, i del dirigent anarquista i obrerista conegut amb el nom
de <i><b><span style="color: red;">El Noi del Sucre</span></b></i>...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">L’ATEMPTAT CONTRA CAMBÓ
I SALMERÓN. </span></b><span lang="CA">Un pistoler lerrouxista va disparar contra el faetó que
traslladava a un míting Francesc Cambó, dirigent de la Lliga Regionalista i
Nicolás Salmerón, cap d’Unión Republicana. L’atemptat havia estat denunciat;
però <i><b><span style="color: red;">Memento</span></b></i>, el policia més inepte de la ciutat, no en va fer cas.
Cambó va rebre una ferida al pulmó, però va sobreviure. Tres dies després el
seu partit va guanyar les eleccions...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">EL FALCÓ DE CAP
D’ESTOPES</span></b><span lang="CA">. Berenguer Ramon va assassinar el seu germà bessó Ramon Berenguer, <b><span style="color: red;">Cap
d’Estopes</span></b>, amb qui governava conjuntament el Principat. El vescomte Folch de
Cardona va sotmetre Berenguer Ramon a judici al castell de Port de Barcelona,
però les proves no semblaven suficients. El falcó de caça de Cap d’Estopes
entrà per la finestra, prengué la corona del comte i la llançà a terra...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">ARA ÉS L’HORA,
SEGADORS!</span></b><span lang="CA">. Aquell mes de juny, <b><span style="color: red;">els segadors</span></b>
dels voltants van baixar a Barcelona, no per buscar feina, sinó per alliberar
els diputats de la Generalitat que el virrei Santa Coloma havia engarjolat per
protestar contra les tropes que <b><span style="color: red;">Felip IV</span></b> tenia aparcades a Catalunya. El virrei
va fugir cap el port, on l’esperava una galera, però es va ensopegar amb sis
segadors que el van deixar mort a coltellades. Enterrat en un túmul prop de la
platja, la llegenda diu que cada nit el seu fantasma corre desesperadament cap
el mar...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">L’HOME QUE VA MORIR
DUES VEGADES. </span></b><span lang="CA">El coronel Blas Durana va <b><span style="color: red;">assassinar a punyalades</span></b> la
baronessa de Senellés, quan aquesta va rebutjar els seus requeriments amorosos.
Jutjat i sentenciat a morir a garrot vil a la presó de la Ciutadella, el reu,
considerant un deshonor no morir afusellat, com a militar que era, es va
suïcidar a la seva cel·la...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">EL NELO, EL PINXO MÉS
FAMÓS DE LA CIUTAT. </span></b><span lang="CA">Als pinxos, personatges
populars de l’època, els agradava la camorra i barallar-se amb tothom. Anaven
vestits de manera reconeixible i tiraven mà del <b><span style="color: red;">ganivet </span></b>i la <b><span style="color: red;">pistola</span></b>. Van
començar com a empleats de les sales de joc i guardaespatlles a sou, per acabar
al servei dels cacics i dels polítics. El Nelo era el seu més famós
representant...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">CADÀVERS
EMPAREDATS I TRESORS AMAGATS. </span></b><span lang="CA">Antigament, els jueus vivien al barri emmurallat
del <b><span style="color: red;">Call</span></b>. De tant en tant, els cristians hi entraven i, envejosos de les seves
riqueses, feien autèntiques carnisseries. Al segle XVII, en fer obres en
l’anomenat Castell Nou, es van trobar a l’interior d’un mur centenars de cossos
humans emparedats...</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">EL
BANDOLER JOAN DE SERRALLONGA. </span></b><span lang="CA">Serrallonga, el <b><span style="color: red;">bandoler més famós</span></b> de la història
de Catalunya, va ser detingut per les seves malifetes pels soldats del virrei i
portat a Barcelona per ser interrogat i
jutjat. El van condemnar a ser assotat, desorellat, degollat i esquarterat...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">ASSASSINAT
A L’HOTEL RITZ. </span></b><span lang="CA">Com en una bona sèrie policíaca,
el milionari anglès Muchand Chandrai, va ser trobat <b><span style="color: red;">mort a ganivetades</span></b> a la
seva habitació de luxe de l’Hotel Ritz. La seva dona, hi tenia alguna cosa a
veure...?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">EL CADÀVER ESQUARTERAT
I FACTURAT. </span></b><span lang="CA">Un operari de l’estació d’Atocha, a Madrid, va obrir una
gran capsa que restava al magatzem, no reclamada per cap viatger. Al seu
interior va trobar el <b><span style="color: red;">cadàver d’un home esquarterat</span> </b>i sense cap...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">EL GOVERNADOR
PSICÒPATA. </span></b><span lang="CA">El capità general de Catalunya <b><span style="color: red;">Charles d'Espagnac</span></b>, més
conegut com a comte d’España, era un individu cruel, i probablement estava
tocat del bolet. Prohibia que els barcelonins portessin determinats vestits,
bigotis, trenes. Per contra els obligava a dur un rosari, sota pena de presó.
Gaudia maltractant els seus soldats i fins i tot la pròpia família. I el que és
pitjor: gaudia ajusticiant gent i ballant borratxo sota les forques...</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">SWEENEY TODD: EL BARBER DIABÒLIC DE BARCELONA. </span></b><span lang="CA">Sweeney Todd, el famós barber assassí que matava
clients, la carn dels quals era després utilitzada per fer guisats, no vivia a
<b><span style="color: red;">Fleet Street</span></b>, sinó al carrer Pou de la Figuera de Barcelona...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">INTENT D’ASSASSINAT DE
FERRAN EL CATÒLIC. </span></b><span lang="CA">Un dia d’hivern sortia el rei del seu palau de Barcelona,
quan se li va tirar al damunt un home i li va clavar una ganivetada al coll.
L’agressor era un pagès de remença, <b><span style="color: red;">Joan de Canyamars</span></b>, que estava descontent de
les lleis dictades pel monarca...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">LA SANTA INQUISICIÓ. </span></b><span lang="CA">El Tribunal de
la Inquisició jutjava <b><span style="color: red;">heretges </span></b>i bruixes. Els torturava o els condemnava a la
foguera. I ho feia a través de macabres representacions públiques: els Autos de
fe. Als sentenciats a mort se’ls penjava a la forca o se’ls cremava a la
foguera...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">L’ESTRANY CAS DE
L’HEREU RESSUSCITAT. </span></b><span lang="CA">El jove Claudi, fill del marquès de Fontanellas, va ser
<b><span style="color: red;">raptat a Barcelona</span></b> l’any 1845. Per això tothom va tenir una gran alegria quan
el va veure retornar, 16 anys més tard, provinent de l’Argentina. Però a les
poques setmanes, el jutge Francisco Larraz va acusar el nouvingut d’impostor...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">EL
VAIXELL PIRATA. </span></b><span lang="CA">Una Nit de Nadal, va arribar al
moll de Barcelona un vaixell pirata i un dels seus tripulants, </span><span lang="CA">enrolat de feia poc, va voler desembarcar per tal
d’assistir a Missa de Gall al convent de Sant Sebastià. Els seus companys
d’aventura en van fer burla, i com a càstig el seu vaixell va quedar encantat i
condemnat a vagar pel mar per sempre més, comandat pels <b><span style="color: red;">esquelets </span></b>dels seus
tripulants...</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">EL LLIBRETER ASSASSÍ. </span></b><span lang="CA">Un ex frare de
Poblet que es guanyava la vida com a llibreter de vell, als Encants de
Barcelona, <b><span style="color: red;">assassinà dotze clients</span></b>, estudiosos i erudits, estrangulant-los a la
rerabotiga, apunyalant-los, calant foc a les seves cases...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">UN CAP DINS D’UNA
GÀBIA. </span></b><span lang="CA">Un dels cabdills més importants de la guerra de <b><span style="color: red;">1714 </span></b>contra <b><span style="color: red;">Felip V</span></b> i els
espanyols, el General Moragues, va ser detingut, condemnat a mort i executat.
Després li van tallar el cap i el van exposar, durant més de dotze anys, a
l’interior d’una gàbia de ferro vella i oxidada, com a avís i escarment per als
barcelonins...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">DUEL A MORT AL BORN. </span></b><span lang="CA">A Catalunya es
viuen enfrontaments entre els partidaris del rei natural, <b><span style="color: red;">Joan II</span></b>, i de
l’acceptat, Renat d’Anjou. El cavaller castellà Sancho Sarabia, partidari de
Joan II, repta Pere de Santesteve, partidari de Renat...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">ESCOLA JUVENIL DE
LLADRES. </span></b><span lang="CA">Com en una novel·la de <b><span style="color: red;">Charles Dickens</span></b>, als voltants del Born s’havia
instituït una escola juvenil on s’ensenyava als nens desvagats de la ciutat a
robar discretament...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">LES BULLANGUES DE
BARCELONA</span></b><span lang="CA">. Amb aquest nom es coneixen els actes dels revolucionaris barcelonins
l’estiu de 1835. Van començar ganivetant un toro a la plaça del Torín i
arrossegant-lo fins la Rambla. Un cop allà van es van dedicar a cremar
convents. Dies després, al Pla de Palau van matar el general Bassa, el van
defenestrar i el van arrossegar també fins la Rambla, on van cremar el cadàver.
Finalment van incendiar la <b><span style="color: red;">fàbrica Bonaplata</span></b>...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">EL GLOBUS QUE MAI NO VA
TORNAR. </span></b><span lang="CA">L’aeronauta francès <b><span style="color: red;">Monsieur Arban</span></b>, que realitzava espectacles
d’enlairament amb un globus aerostàtic, va convocar un gran públic que havia
pagat 25 cèntims per veure’l navegar pel cel de Barcelona en el seu globus. El
23 de novembre de 1849, després de diversos accidents, el globus es va enlairar
i es va perdre de vista en el cel...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">L’HOME DEL SAC. </span></b><span lang="CA">Als pocs mesos
d’entrar en servei el primer tren de la península, entre Barcelona i Mataró, </span><span lang="CA">van començar a produir-se misterioses desaparicions de nens. Es deia que
l’<b><span style="color: red;">Home del Sac</span></b> els atreia amb cançonetes i els portava a l’escorxador, on eren
esquarterats i se’ls extreia el greix per untar les rodes del ferrocarril... <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">LA
LÀPIDA ESQUERDADA. </span></span></b><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Francesc Canal i Ambròs, dependent dels magatzems El
Siglo, va morir sobtadament als dinou anys. Se’l va enterrar al cementiri del
Poblenou. Durant molt de temps la làpida del nínxol s’esquerdava
misteriosament. Alguns creien que era perquè Francesc era un sant i el van
batejar com <i><b><span style="color: red;">El Santet del Poblenou</span></b></i>...</span><o:p></o:p></span></div>
Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-22341972802773043002012-10-15T02:19:00.003-07:002012-10-15T07:52:40.201-07:00EL FANTASMA DESTACAT: MASSACRES AL CALL<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Seguim parlant del Call...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-XepHbtieqPo/UHvUmUtP7EI/AAAAAAAADlQ/qvWk_LKpyGs/s1600/Itinerari+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-XepHbtieqPo/UHvUmUtP7EI/AAAAAAAADlQ/qvWk_LKpyGs/s320/Itinerari+2.jpg" width="204" /></a></div>
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La conversió al cristianisme va ser contemplada
pels jueus com </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">una solució, en aquells moments de crisi, a l’Edat Mitja. Però </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">durant molt de temps va existir la presumpció, per
part dels anomenats </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cristi%C3%A0_vell">Cristians Vells</a></b>, que bona part d’aquestes renúncies
no eren </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">sinceres. Per tal de desmentir sospites, alguns
dels conversos –el </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">més famós dels quals fou el temible inquisidor
conegut amb el </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">nom de <b><a href="http://ec.aciprensa.com/t/torquemada.htm">Torquemada</a></b>– es van dedicar personalment a
perseguir </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">amb gran crueltat els seus propis germans de raça.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A aquest <b><a href="http://www.wikilingua.net/ca/articles/c/r/i/Cristiano_nuevo.html">Cristians Nous</a></b> se’ls anomenava <i>tressalits</i>,
que en català </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">antic significa literalment «que ha saltat a
través». I va ser aquest </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">àlies el que va donar nom a aquest carrer limítrof
del <b><a href="http://www.xtec.cat/~xripoll/call.htm">Call</a></b>, pel qual </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">se suposa que els conversos abandonaven el barri, i
que per evolució </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">fonètica ha arribat fins a nosaltres amb el nom de
Tres Llits.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span>
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-LrTRfI21KQk/UHvVALbiwWI/AAAAAAAADlY/Cv5aRh3vKrk/s1600/call+bcn+2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-LrTRfI21KQk/UHvVALbiwWI/AAAAAAAADlY/Cv5aRh3vKrk/s320/call+bcn+2.JPG" width="320" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">Un dels indrets de la </span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">Rambla amb una fama més
sinistra és precisament </span>el <b><a href="http://www.boqueria.info/mercat-arxiu-historic-1200-1700.php">Pla de la Boqueria</a></b>, avui adornat amb un paviment
realitzat per Joan Miró. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Pla deu el seu nom a les taules de venda </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">de carn, o </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">bocateries</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">, instal·lades aquí a l’Edat Mitja, on se solia despatxar animals que havien mort ofegats, triperia
i carn de cabra i de boc, que s’associaven a pràctiques de
bruixeria i satanisme, principalment perquè eren les carns preferides de
la comunitat hebrea que residia al barri. </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La llegenda negra de l’indret diu que van ser les
pedres de les </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">cases d’aquests jueus, i fins i tot els seus ossos,
el que es va fer servir, </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">després de la <b><a href="http://devolucio.wordpress.com/actes-destat/08-05-atac-al-call/">massacre del Call</a></b> del segle </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">XIV</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">, per construir el </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">segon recinte emmurallat de la ciutat, que passava just per aquí.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-85344381774639023022012-09-19T10:34:00.001-07:002012-09-19T10:43:49.283-07:00EL FANTASMA DESTACAT: EL MISTERIÓS CALL DE BARCELONA<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aprofiteu que encara és estiu, i encara es pot fer turisme per Barcelona, i feu una volta per un lloc que potser no és massa visitat, però val realment la pena: el Call de Barcelona... i els seus fantasmes. En parlarem aplament a les properes entrades.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-HQnZZ2Qc9_8/UFoC6ETyujI/AAAAAAAADk8/N8SDh3-8DpA/s1600/Itinerari+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-HQnZZ2Qc9_8/UFoC6ETyujI/AAAAAAAADk8/N8SDh3-8DpA/s320/Itinerari+2.jpg" width="204" /></a><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El <b><a href="http://w3.bcn.es/V64/Home/V64XMLHomeLinkPl/0,4468,335907851_335964956_1_476926188,00.html?accio=detall&home=">Call de Barcelona</a></b>, del qual el
carrer de la <b><a href="http://www.xtec.cat/~evicioso/bcnes/boqueria.htm">Boqueria</a></b> era una de les principals vies, s’estenia
aproximadament entre els carrers Rauric, Sant Honorat, Ferran i Baixada de
Santa Eulàlia. Dos cercles de muralles envoltaven el barri jueu i l’aïllaven de
la resta de la ciutat, excepte pels diversos portals, a través dels quals els
seus habitants podien entrar i sortir amb total llibertat, malgrat que els
estava prohibit residir o posseir botigues o tallers en els districtes dels
cristians. A aquests, per altra banda, se’ls havia vedat de penetrar al <b><a href="http://w3.bcn.es/V64/Home/V64XMLHomeLinkPl/0,4468,335907851_335964956_1_476926188,00.html?accio=detall&home=">Call</a></b>,
tret dels diumenges i dies festius, que era quan els jueus celebraven fires i
mercats.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-HDOPe_hOj_s/UFoCMBQf5tI/AAAAAAAADk0/QX6qMSpU-IY/s1600/call+bcn.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-HDOPe_hOj_s/UFoCMBQf5tI/AAAAAAAADk0/QX6qMSpU-IY/s320/call+bcn.JPG" width="240" /></a><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’<b><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0079122">antisemitisme</a></b>
de l’època obligava els habitants del barri a vestir una capa i una caputxa
especials, i a identificar-se amb una cinta de color vermell o groc al pit. Tot
i així, els jueus estaven molt protegits pels reis catalans, que eren
conscients no només de la importància de les seves riqueses i de la seva
activitat comercial, industrial i financera, sinó també de la seva valuosa
contribució al desenvolupament del país. Perquè era precisament en aquest gueto
barceloní on es trobava, durant l’obscura edat mitjana, el centre de cultura
més important del seu temps. Durant molts anys, l’única institució
universitària de Catalunya va ser l’<b><a href="http://www.xtec.cat/~mbazan/primertrimestre/sinagoga.htm">Escola Major d’Alts Estudis del Call</a></b>,
on impartien classes els més reputats professors de filosofia, matemàtica,
geografia, medicina, cirurgia, astronomia i... alquímia. Però l’antipatia
ancestral que els cristians sentien pels anomenats «assassins de Crist» feia
que els jueus fossin envejats per les seves riqueses, i odiats i temuts per
aquells coneixements que sovint redundaven en pràctiques de màgia i bruixeria
inquietants, fins al punt que per ordre reial finalment se’ls va prohibir que
exercissin d’apotecaris o herbolaris. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Un altre dels misteris
hebreus que provocava enraonaries era la pràctica de la </span><b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0bala">càbala</a></b><span style="font-size: small;">, que es
realitzava en secret en el lloc més recòndit del cor del </span><b><a href="http://w3.bcn.es/V64/Home/V64XMLHomeLinkPl/0,4468,335907851_335964956_1_476926188,00.html?accio=detall&home=">Call</a></b>. La càbala
té dos aspectes: un de teòric, que exigeix un coneixement perfecte de la
llengua hebrea, i un altre de pràctic, que sovint s’associa a la màgia. Segons
la ideologia cabalística els humans, com que hem estat creats a imatge i
semblança de Déu, posseïm poders de la Seva mateixa naturalesa; i si Déu va crear
l’Univers tan sols amb el pensament i la paraula, també l’home pot, amb els
mateixos mitjans, actuar sobre la naturalesa i realitzar prodigis, tot i que a
escala més petita.</span></span><span style="font-size: 12.0pt;"> <o:p></o:p></span></div>
Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-66728394997479849892012-08-30T10:50:00.000-07:002012-08-30T11:09:16.222-07:00EL FANTASMA DESTACAT: EL MISTERIÓS PARC D'ATRACCIONS<span style="font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;">Amb aquesta calor ve de gust anar a fer un tomb
pel Tibidabo. Vigileu, però, no us ensopegueu amb el fantasma del parc
d’atraccions.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">No heu passejat mai, de nit, per un parc
d’atraccions? No vull dir una nit de festa, quan tots els artefactes estan en
moviment i els sorolls, la música i la llum són ells mateixos una festa. Vull
dir una nit de cada dia –o de cada nit– quan tot és silenci i ombres... Les
nits en què la gegantina roda de la sínia està aturada i al capdamunt s’hi
gronxen, mogudes per la brisa, les petites cabines. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Les nits en què els
cavallets resten immòbils, com fantasmes amatents; quan els autos de xoc
s’alineen silenciosos mirant en la penombra amb els apagats fars dels seus ulls
diabòlics; quan el tren de la bruixa no xiula ni sotragueja amb la seva alegria
innocent... Les nits en què la Casa de la Por té un aspecte paorós, perquè la
Por sembla vagar lliurement per les parets de falses teranyines, per les reixes
cobertes de verdet, per les masmorres ocultes i els passadissos llòbrecs... Les
nits en què els miralls deformants de la sala màgica tenen una brillantor
misteriosa, sense ningú que s’hi miri, com si de darrere el vidre pogués
sorgir, de cop i volta, l’ombra d’un antic reflex captiu... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">De nit, un parc d’atraccions sembla tota una
altra cosa: gairebé l’antítesi d’allò per al qual va ser creat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">«Tot això et donaré, si m’adores.» <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Amb aquesta frase, segons els evangelis, el
Diable va provar de temptar Jesucrist perquè pequés, quan dejunava al desert: «<i>Haec
omnia Tibi dabo si cadens adoraberis me</i>». <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Algú la devia recordar, en pujar per primer cop a
la Muntanya Màgica de Barcelona i contemplar, amb ulls meravellats,
l’espectacle de la ciutat escampada als seus peus com un ric mantell brodat de
llums. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Tibi dabo. I Tibidabo li va quedar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I <b><a href="http://www.tibidabo.cat/">Tibidabo</a></b> va passar a substituir l’antic
nom, el Frare Blanc, amb què fins aleshores se l’havia conegut. Frare Blanc
perquè hi havia l’antiga masia propietat dels pares dominics (els de l’hàbit
blanc), per distingir-la d’una altra finca propera: el Frare Negre, propietat
dels jesuïtes. </span><span style="font-family: Verdana;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-mYXEEp1OMwg/UD-opSPPRxI/AAAAAAAADjI/HIwOdfhHEQk/s1600/Itinerari+13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="http://1.bp.blogspot.com/-mYXEEp1OMwg/UD-opSPPRxI/AAAAAAAADjI/HIwOdfhHEQk/s320/Itinerari+13.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Frares Blancs, frares negres, diables... Sens
dubte aquesta és una muntanya que no pot renunciar fàcilment al seu misticisme,
a la seva màgia. I potser per això el <b><a href="http://www.tibidabo.cat/">Tibidabo</a></b> va ser un paratge
solitari durant molt de temps, fins que, a finals del segle </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 8.5pt;">XIX </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">el
<b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Andreu_i_Grau">doctor Andreu</a></b>, un farmacèutic famós per les seves pastilles contra la
tos, va adquirir la gegantina finca i va fer-se construir, sobre la runes de
l’antiga masia dels frares blancs, la preciosa casa que es veu quan es puja per
l’avinguda Tibidabo, concretament al número 31, avui ocupada per un restaurant
de rostits.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">L’any 1899 es va fundar la Sociedad Anónima del
Tibidabo, es va urbanitzar el camí que puja fins al peu de la muntanya, es va
iniciar la construcció del <b><a href="http://www.trenscat.com/tmb/tblau06_ct.html">Tramvia Blau</a></b> i del funicular i es va posar la
primera pedra del parc d’atraccions, un dels més antics d’Europa. La Muntanya
del Frare Blanc, la Muntanya del Diable, es convertia en la Muntanya Màgica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">I per si de cas quedava alguna reminiscència del
maligne dominant la ciutat, el 1902 es va iniciar la construcció del <b><a href="http://tripideas.org/temple-expiatori-del-sagrat-cor-barcelona-spain/">TempleExpiatori</a></b>. Al capdamunt s’hi va col·locar una estàtua de bronze del Sagrat
Cor, obra de <b><a href="http://w3.bcn.es/V69/Home/V69XMLHomeLinkPl/0,4737,695019883_697119766_1,00.html">Frederic Marés</a></b>, que amb els seus immensos braços oberts
sembla voler abraçar en un vol tota la ciutat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Diuen que quan l’encimbellaven, un dels obrers va
caure daltabaix de la cúpula i es va matar. Un trist accident de treball. Un
trist accident mortal que no podia enterbolir, però, la màgia encisadora del
parc d’atraccions que naixia als peus del temple, com a contrapartida una mica
enjogassada de tant de misticisme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">De mica en mica, el <b><a href="http://www.tibidabo.cat/">Tibidabo</a></b> es va anar
revestint de fantasia; primer amb l’Atalaia, incomparable punt de vista sobre
Barcelona; després amb el Ferrocarril Aeri, que transportava els visitants en
elegants cotxes suspesos. Sínies, cavallets, trenets i cases encantades van
acabar de convertir la muntanya en un festival de moviment, música, llums i
colors. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Però quan cau la nit... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Quan cau la nit i tot s’atura, quan els perfils
de les atraccions es tornen borrosos en la penombra, i les remors esdevenen tan
sols remors de vent, la Muntanya Màgica es revesteix d’un halo misteriós... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Diuen que algunes nits de l’any ronda un fantasma
pel parc d’atraccions.</span><span style="font-family: Verdana;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-SD1q8fKvI9s/UD-o-lz2C8I/AAAAAAAADjQ/ilaMCkRuGyc/s1600/automata.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-SD1q8fKvI9s/UD-o-lz2C8I/AAAAAAAADjQ/ilaMCkRuGyc/s320/automata.jpg" width="279" /></a><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Potser són els seus ulls magnètics, allò que
veiem brillar al capdamunt de la muntanya, imaginant que són els reflexos de la
lluna sobre els colors vius de les atraccions... Potser és el seu trepig,
aquell soroll somort que pensem que és el gronxar de la sínia moguda pel
vent... Tal vegada la seva ombra es reflecteix en les superfícies deformants de
la gran sala dels Miralls Màgics, contrafeta, fascinadora, més enllà del simple
efecte òptic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Diuen que l’espectre de la muntanya viu a la Casa
de la Por –no podria ser d’altra manera!–, i que de tant en tant s’esmuny al <b><a href="http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/event/20120203-museu-d-automats.jsp">Museudels Autòmats</a></b>, a la recerca de companyia i, amb els seus dits eteris, posa
en marxa els vells i inquietants ninots animats... Aleshores, des de baix la
ciutat se sent, llunyana i nostàlgica, com si sorgís d’un món encantat, la
música enganxosa de fira que acompanya els moviments mecànics. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Hi ha qui diu que el fantasma del <b><a href="http://www.tibidabo.cat/">Tibidabo</a></b>
no és altre que l’espectre d’aquell pobre obrer que va caure daltabaix de la
cúpula de l’església, i que no ha pogut abandonar mai més el paratge on va
trobar la trista mort. Altres creuen que pot ser l’ànima en pena d’algun
d’aquells frares blancs, que ronda per la muntanya sagrada esdevinguda Muntanya
Màgica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Qui sap... </span><span style="font-family: Verdana;"><o:p></o:p></span></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però
avui, quan entreu a la Casa de la Por, pregunteu-vos, quan us sobresalti algun
dels nombrosos trucs de terror que hi han posat els enginyers, si es tracta
realment d’un truc o si, tal vegada molest per la vostra intromissió, és el
fantasma del <b><a href="http://www.tibidabo.cat/">Tibidabo</a></b> el culpable del vostre esglai.</span>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-86886399205421083002012-08-13T03:55:00.004-07:002012-08-13T04:18:59.226-07:00EL FANTASMA DESTACAT: L'ESPECTRE DEL REI GOT<span style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aprofitant que és l’estiu, farem una mica de
turisme per uns quants indrets de bcn. Aparteu els guiris! Deixeu passar els
fantasmes!</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El magnífic edifici gòtic que es contempla des
d’aquest punt de l’itinerari no és pas la primera <b><a href="http://www.catedralbcn.org/">catedral</a></b> que els
cristians varen construir a Barcelona. Les seves altes parets s’alcen sobre les
restes enterrades d’una seu romànica que va ser construïda, a la seva volta,
sobre les runes d’una altra d’anterior, arrasada per les tropes d’<b><a href="http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/04/06/al-mansur/">Al-Mansur</a> </b>a
finals del primer mil·lenni. </span><span style="font-family: Verdana;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-StT1U54Zg-k/UCjei9HW5pI/AAAAAAAADi0/LKuIL90VvB0/s1600/Itinerari+3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-StT1U54Zg-k/UCjei9HW5pI/AAAAAAAADi0/LKuIL90VvB0/s320/Itinerari+3.jpg" width="202" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sota aquestes runes, encara es poden trobar les
pedres socarrades d’una altra antiquíssima basílica visigòtica del segle </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 8.5pt;">IV</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">,
la disposició de les quals amb prou feines deixen endevinar el paviment, els
pedestals i les bases d’algunes columnes de marbre. Se sap que aquell temple
estava dedicat, com l’actual, a la Santa Creu i a la màrtir local <b><a href="http://devocioteca.blogspot.com.es/2009/02/santa-eulalia-de-barcelona-la-real.html">santaEulàlia</a></b>. I se sap també –perquè la memòria del poble és de vegades més
persistent que les pedres– que van ser els mateixos barcelonins els qui li
calaren foc. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Va ser per aquelles llunyanes èpoques en què els <b><a href="http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/visigots/">visigots</a></b>,
escombrats pels francs del seu regne de <b><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0066325">Tolosa de Llenguadoc</a></b>, havien
creuat els Pirineus i s’havien refugiat a Barcelona, convertint la petita
ciutat en capital provisional del seu delmat imperi. En l’assalt de Tolosa
havia mort el darrer monarca del Llenguadoc, <b>Alaric II</b>; i un cop
establerta la cort a Barcelona el seu fill natural, <b>Gesaleic</b>, es
proclamà rei, tot i que hi tenia més dret el seu germanastre <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Amalaric">Amalaric</a></b>,
descendent legítim del difunt sobirà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb l’ajut del seu avi <b>Teodoric</b>, rei dels <b>ostrogots</b>,
<b>Amalaric</b> va ordir tota mena de conxorxes per prendre-li la corona al
germanastre, i no va cedir en la seva obstinació fins que aconseguí
assassinar-lo secretament i a traïció. Aviat va començar a propagar-se per la
ciutat la remor del fratricidi; els ànims dels súbdits es van abrandar i un
dia, quan començava a fer-se fosc, els barcelonins van anar a buscar <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Amalaric">Amalaric</a></b>
al seu palau –que després va ser Palau Comtal i més tard Palau Reial– disposats
a jutjar-lo pel crim comès. </span><span style="font-family: Verdana;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-s67T3EkeaU8/UCjeVhL53PI/AAAAAAAADis/zdEnMgIEAcQ/s1600/catedral-bcn.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-s67T3EkeaU8/UCjeVhL53PI/AAAAAAAADis/zdEnMgIEAcQ/s320/catedral-bcn.jpg" width="213" /></a><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Alertat el rei de la sort que l’esperava, va
córrer a refugiar-se a la <b><a href="http://www.catedralbcn.org/">catedral</a></b>, convençut que el poble no gosaria
atacar aquest sagrat recinte. Va fer tancar totes les portes i restà a
l’interior, escoltant en el silenci d’aquests venerables murs els crits i les
imprecacions dels seus vassalls. Però el poble estava tan enfurit i afamat de
justícia, ara que les seves sospites es veien confirmades amb el comportament
del monarca, que va poder més la ràbia que el respecte i, sense miraments, va
calar foc a la basílica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Empresonat a la seva pròpia ratera, <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Amalaric">Amalaric</a></b>
va patir una mort horrible, abrusat entre les flames de l’incendi que destruí
totalment la primera seu de Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">D’aleshores
ençà, quan el temple reposa de l’activitat diària entre silencis i soledats,
l’espectre sense redempció del rei got apareix de sobte, com una mena de claror
encesa, i recorre la nau central amb ràpides i terroritzades passes fins
arribar a l’absis, on esclata com una flamarada i es consumeix exactament igual
que fa 1.500 anys, quan va tenir lloc la seva espantosa agonia. </span></div>
Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-40037427318634235762012-07-29T11:56:00.002-07:002012-07-29T12:24:58.395-07:00EL FANTASMA DESTACAT: EL BOTXÍ<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;">El d'avui no és un fantasma... és... un personatge popular (o més aviat impopular!) de Barcelona que en va crear molts, de fantasmes!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-jzkxKZBHG9A/UBWGt3T36nI/AAAAAAAADiQ/FqBPCJRdFQI/s1600/Itinerari+4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-jzkxKZBHG9A/UBWGt3T36nI/AAAAAAAADiQ/FqBPCJRdFQI/s400/Itinerari+4.jpg" width="252" /></span></a><a href="http://2.bp.blogspot.com/-_FEFUZyiACE/UBWG4_a5aNI/AAAAAAAADiY/w39YoO7nF74/s1600/verdugo+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; display: inline !important; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><span style="background-color: black;"><span style="color: white;"></span></span></a><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-_FEFUZyiACE/UBWG4_a5aNI/AAAAAAAADiY/w39YoO7nF74/s1600/verdugo+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span></a><span style="background-color: black;"><span lang="CA" style="color: white; font-size: 11pt;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: white;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En el tètric
carreró sense sortida del Pou Dolç se sap que el botxí </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">instal·lava la
seva barraqueta de macabres «</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">souvenirs </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">de sentenciat», </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">per a ús i
gaudi no només dels bruixots i </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://www.wikilingua.net/ca/articles/n/i/g/Nigromancia.html">nigromants</a></b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> de la ciutat, </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">sinó de tots
els barcelonins que, en aquella època, eren molt propensos </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">a creure en les
virtuts màgiques d’aquestes «relíquies». </span></span></span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: white;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Eren </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">singularment
estimades les mans del reu, que el botxí solia amputar-</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">li abans del
suplici, recitant fórmules especials que les convertien </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">automàticament
en amulets. Val a dir que si no ho feia ell, aviat </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">algun atrevit
s’acostava fins a la forca per emportar-se’n aquest tros, </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">o qualsevol
altre, del cadàver o dels seus vestits.</span></span></span></div>
</div>
</div>
<div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: white;"><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">També es
tenia al botxí per un bon sanador, atès que tocava </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">personalment
els enforcats, la qual cosa es considerava de bon auguri. </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per aquest
motiu, just després de les execucions, malalts de </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">tota mena hi
acudien per a ser tocats per les seves mans. En paral·lel, </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i amb aquest
esperit de contradicció tan propi del gènere </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">humà,
l’anomenat eufemísticament </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mestre de les Obres Altes</b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> era </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">tractat amb
menyspreu i amb mostres de repugnància pels ciutadans </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">als quals
servia. </span></span></span></div>
</div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-_FEFUZyiACE/UBWG4_a5aNI/AAAAAAAADiY/w39YoO7nF74/s1600/verdugo+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-_FEFUZyiACE/UBWG4_a5aNI/AAAAAAAADiY/w39YoO7nF74/s1600/verdugo+1.jpg" /></a><span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No se li permetia vestir robes talars, atès que </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">aquestes
proporcionaven una distinció que ell no mereixia, i se’l </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">forçava a identificar-se
amb una divisa que consistia en una sivella </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">en forma
d’escala d’argent incrustada al barret. </span></span></div>
</div>
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Quan exercia el </span><span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">seu sinistre
ofici anava gairebé despullat, per evitar que els condemnats, </span><span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">en la seva
agonia, poguessin agafar-se-li a la roba.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: white;"><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El botxí de
Barcelona tenia la seva pròpia patrona, i un cop </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">acomplerta la
seva trista funció solia anar al </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02carm.htm">convent del Carme</a></b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> a </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">oferir-hi ciris
ben grossos, un per a cada reu, mentre resava oracions </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">per a les seves
ànimes.</span></span></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: white;"><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La seva modesta
caseta es trobava a la <b><a href="http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2039">plaça del Rei</a></b>; i quan moria </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">era enterrat en
un panteó especial del </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://www.tvciutatvella.com/categories/nomenclator/article/173">Cementiri dels Penjats</a> </b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">–que també
visitarem–, atès que es creia que no tenia dret a reposar </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">en cap altre
lloc que no fos a prop d’aquells que ell mateix havia ajusticiat.</span></span></span></div>
</div>
</div>
</div>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-565161880762539722012-07-06T02:03:00.000-07:002012-07-06T03:29:55.162-07:00EL FANTASMA DESTACAT: EL CÀNTIC DE LES ÀNIMES<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La nit del proper 15 de juliol, acosteu-vos al Mercat de la Boqueria i veureu una cosa extraordinària (i no estic parlant de guiris amb gotets plens de macedònia!). ;-)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Si la muralla
medieval lliscava cap al mar per la vorera esquerra, a l’altre costat de La
Rambla, dibuixant les mateixes sinuositats, les ordes religioses aixecaven
convents, monestirs i esglésies, i delimitaven els seus horts en aquells espais
oberts, fora de les muralles, on podien establir-se sense estretors. Amb el pas
dels anys, les successives transformacions del passeig no han deixat mai de
seguir aquell traçat «conventual». <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-T0ierkVjDUE/T_apWuegPtI/AAAAAAAADg0/ZKGUZwb_cg0/s1600/Itinerari+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-T0ierkVjDUE/T_apWuegPtI/AAAAAAAADg0/ZKGUZwb_cg0/s400/Itinerari+1.jpg" width="252" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La reforma més
important tingué lloc durant la primera meitat del segle XIX, amb
l’exclaustració i la supressió d’ordes religioses, motivada per la crema de
convents del juliol de 1835. Sobre els</span></span><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">murs calcinats d’aquells edificis maleïts per l’odi i el ressentiment del
poble es van bastir nous edificis de signe molt diferent: botigues, teatres,
magatzems... Molts d’ells semblen haver absorbit, però, aquella malèfica
influència i, massa sovint, han estat –i són!– escenari d’incendis terribles,
atemptats cruels, accidents inexplicables... <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">A més de l’edifici
del </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://www.liceubarcelona.cat/">Liceu</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> hi havia, situat unes
illes més amunt, l’emplaçament de l’antic convent dels Jesuïtes, que va ser
enterament destruït per un aparatós incendi quan ja s’havia convertit en els
grans magatzems </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://barcelofilia.blogspot.com.es/2010/11/blog-post.html">El Siglo</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">. El convent
de </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1824">Santa Mònica</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">, situat al final del
passeig, va patir la mateixa sort durant la Guerra Civil, i el mateix li va
passar –dues vegades!– al </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Principal_(Barcelona)">Teatre Principal</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">, que està emplaçat sobre l’antic convent dels Mercedaris. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’entranyable </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://www.boqueria.info/">Mercat de la Boqueria</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">, o de Sant Josep,
va ser aixecat sobre les runes del convent dels Carmelites Descalços de Sant
Josep, un dels que despertava més hostilitat. I és que corria la veu que
darrera els seus murs succeïen fets sinistres. En els darrers anys de
l’existència del convent, els frares de Sant Josep havien relaxat el compliment
de les prescripcions pròpies de l’orde i aquell fatídic any 1835 la situació
arribà al ple quan la comunitat deliberà de no celebrar les vigílies de la seva
patrona, la </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mare de Déu del Carme</span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">.
Un frare jove ordenat de feia poc va ser l’únic que s’atreví a manifestar
davant del pare prior el seu desacord, i augurà que el descrèdit moral cauria
sobre el convent, si no alguna cosa pitjor. Però el prior s’apressà a
treure-se’l del davant, argumentant que amb la vida que portaven ja prou que
tenien el cel guanyat. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-u0IhjJ5dOcs/T_apPBwX8UI/AAAAAAAADgs/fsepN932HNs/s1600/cantic-de-les-animes-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-u0IhjJ5dOcs/T_apPBwX8UI/AAAAAAAADgs/fsepN932HNs/s320/cantic-de-les-animes-2.jpg" width="320" /></span></a><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’endemà a la nit, a
l’hora prima, mentre la comunitat dormia tranquil·lament, un acord llunyà, com
la remor d’un remotíssim eco, començà a surar en l’aire, a lliscar pels
passadissos, per les escales, pel refectori i el claustre, fins arribar a les
cel·les silencioses. Era el rumor d’un conjunt de veus greus i distants que
semblava sorgir d’un abisme i anava acreixent-se, elevant-se, fins a convertir-
se en un so eixordador, un crit de veus profundes i solemnes que entonaven
versicles i salms en un to de lament desesperat.</span></span><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tots els frares es despertaren sobresaltats i corregueren cap a l’església,
que era d’on provenia el so. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Allí descobriren que
el cor era ple de frares que cantaven. Frares escardalencs, mal embolicats en
els esquinçalls d’hàbits polsosos, amb els rostres mig ocults per les caputxes,
però no prou com perquè no s’albirés entre aquells parracs les pàl·lides
ossades de les calaveres, les conques buides dels seus ulls morts, i
sobresortint per les mànigues descolorides i plenes de floridura, els llargs
dits de les seves mans d’os, descarnades, subjectant els llibres d’oracions. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Plens de sorpresa i
temor, els germans esperaren el final del càntic de les ànimes. Aleshores cada
frare del cor va encendre un ciri i, en fúnebre i solemne comitiva, s’adreçaren
cantussejant cap al cementiri de la comunitat. Allí, els germans de la
congregació descobriren els sepulcres amb les làpides alçades, mostrant
l’insondable i macabra foscor de les fosses mortuòries, on s’anaven introduint els
espectres dels frares morts, després d’apagar els ciris i abans que les lloses
es tanquessin de nou sobre ells. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">De retorn a
l’església, els Carmelites van trobar un germà mort al centre del cor: era
aquell que el dia abans havia demanat al prior que reconsiderés la seva decisió
si no volia abocar sobre el convent alguna terrible adversitat! <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Deu dies després, el
25 de juliol de 1835, una multitud fora de control va assaltar, entre d’altres,
el convent dels Carmelites Descalços de Sant Josep, l’incendià i assassinà
aquells religiosos que no foren prou ràpids en fugir. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des d’aleshores, i
malgrat les modificacions que ha sofert l’indret, es diu que la nit del 15 de
juliol de cada any, vigília de la </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mare
de Déu del Carme</span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">, se senten en l’adormit </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://www.boqueria.info/">Mercat de la Boqueria</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> remors de trepig i càntics de procedència
desconeguda.</span></span><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><o:p></o:p></span></div>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-66015193143891151252012-06-27T02:44:00.000-07:002012-06-27T02:51:48.896-07:00EL FANTASMA DESTACAT: UN TÚMUL PEL VIRREI (II)<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui, la continuació de l'apassionant història del virrei Sant Coloma...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Antigament el Paral·lel s’anomenava carrer Francesc
Layret. Allí acabava la ciutat i començaven els camps. Als peus del </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://naturadeltemps.blogspot.com.es/2009/10/espai-natural-montjuic-el-morrot.html">Morrot</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">,
que és aquest morro que formen els penya-segats de </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Montju%C3%AFc_(Barcelona)">Montjuïc</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, hi havia la
Terra Negra, durant molt de temps un dels indrets més recòndits i estripats de
la ciutat. I al costat de la Terra Negra, les </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hortes de Sant Bertran</span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">,
que es deien així per l’ermita que hi havia a l’extrem nord, tocant a la
ciutat, i que també va donar nom al moll on acabaven els conreus. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-1LDrXVBD6Nk/T-rPk2izaSI/AAAAAAAADgg/AcUkPTwGsE8/s1600/Itinerari+9.jpg" imageanchor="1" style="display: inline !important; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="148" src="http://4.bp.blogspot.com/-1LDrXVBD6Nk/T-rPk2izaSI/AAAAAAAADgg/AcUkPTwGsE8/s400/Itinerari+9.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Abans que la ciutat engolís l’horta, aquí hi va
haver un misteriós </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0148789">túmul</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> amb una creu al capdamunt. En parla </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/">Jacint Verdaguer</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> al seu </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Nit de Sang</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">: <o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De Sant Bertran en les
Hortes,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">part d’avall de
Montjuïc, <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">damunt d’un pilot de
pedres <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">s’aixeca una creu de
pi.</span></span><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aneu-hi, fills de
muntanya; <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">aneu-hi, barcelonins, <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">a resar un Pare nostre <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">per qui fou nostre
botxí. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0148789">túmuls</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> eren construccions funeràries,
amuntegaments de pedres que se situaven als encreuaments dels camins amb
l’objecte de cobrir un cadàver. En passar-hi pel costat, els viatgers tenien
per costum llançar-hi còdols per augmentar la seva alçada i evitar-ne així
l’evasió de l’ànima del difunt. D’aquest costum se’n desprèn el refrany «Fer-se
les tres pedres», que indica una defunció. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però a aquest túmul de què parla </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/">Verdaguer</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">,
els barcelonins ni hi llançaven pedres, ni hi resaven parenostres. Com a molt
se senyaven i marxaven tan ràpidament com podien... No fos cas que allà els
sorprengués la vesprada... I és que quan les ombres s’emparaven de la nit, tot
el paratge es transformava d’una manera espectral: el vent de marinada de sobte
deixava de bufar, les ones s’aquietaven fins a esdevenir gairebé un mirall i
tot adquiria un aspecte trist i desolat. I cada dissabte, a la ratlla de la
mitjanit, una figura blanquinosa es materialitzava al peu del </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0148789">túmul</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">. Era
la figura d’un cavaller de bona planta, vestit com en temps passats. Les seves
faccions, emmarcades per una barba translúcida, eren pàl·lides i macilentes;
els ulls, com uns insondables pous de llum fosforescent, i els gestos, lents al
principi, s’acceleraven de mica en mica, com si una urgència terrible els
conduís. Amb la darrera campanada, l’espectre arrencava a córrer
desesperadament cap a la mar negra i immòbil, i les passes, que semblaven
portar-lo surant en l’aire, no feien cap remor. De sobte, amb els peus dins
l’aigua, obria els llavis contorsionats de por i llançava un lament que la
muntanya convertia en un eco esgarrifós. Després, queia de genolls i es fonia
lentament com un raig de sol cobert per un núvol. De seguida el vent s’alçava
de nou, i les ones s’abrandaven d’escuma, llepant àvidament les restes de la
silueta espectral sobre la sorra.</span></span><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> <o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja en mataren el virrei</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">a l’entrar-ne a la
galera. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El bisbe els va beneir <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">amb la mà dreta i
l’esquerra. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">(Cançó popular
catalana, </span><b><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.familia-escude.org/els.htm">Catalunya comtat gran</a></span></i></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">) <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Efectivament, l’espectre que cada dissabte sortia a
passejar-se pel </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Moll de Sant Bertran</span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> no era altre que el del </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0053650">comte de Santa Coloma</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, el qui fou virrei de Catalunya durant la </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/felip-iv/">Guerra dels Segadors</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sembla ser que després d’escapolir-se del seu palau
per la galeria subterrània que ja he mencionat, el comte va sortir a l’aire
lliure prop de les </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2640">Drassanes</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, on els insurgents havien iniciat un
devastador atac. Allà s’ensopegà amb altres nobles que fugien en desbandada i
que, en reconèixer-lo, se li van acostar amatents. Però els </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Segadors">segadors</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> ja
havien descobert la seva presència i s’hi dirigien ràpidament. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Nz_18JBE-no/T-rPSHTBtwI/AAAAAAAADgY/9LxahUJ5l80/s1600/muralla-de--mar.jpg" imageanchor="1" style="display: inline !important; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="235" src="http://3.bp.blogspot.com/-Nz_18JBE-no/T-rPSHTBtwI/AAAAAAAADgY/9LxahUJ5l80/s400/muralla-de--mar.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">–</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Salvi’s qui pugui</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">! –va cridar aleshores </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0053650">Santa Coloma</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I de seguida es dispersaren tots pels voltants de </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Montju%C3%AFc_(Barcelona)">Montjuïc</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">«El virrei, jutjant més segura la derrota que
portava, prosseguí amb ella, desemparat ja de la noblesa catalana, i acomboiat
de pocs dels seus, perquè cadascun mirava a salvar-se; però res li aprofità, ni
jo podré dir de les seves passes...» (</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Crònica </span></i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">de </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://bloc.elsamicsdelsclassics.cat/fragment-cronica-de-miquel-parets/">Miquel Parets</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">,
segle </span></span><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">XVII</span></span><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A les platges de </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sant Bertran</span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, on avui hi ha
el moll, l’esperava una galera genovesa que el duria a bon port fins que la
revolta fos apaivagada. Abatut per la calor i per l’angúnia, avançà defallint
cap al trencant de les ones; i era ja a punt d’assolir el seu objectiu quan se
li van plantar al davant sis </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Segadors">segadors</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">; i en aquell paratge que havia
estat antigament lloc de duels i torneigs de cavallers, va caure el comte de
Santa Coloma, sota els cops combinats de les dagues i les falces. Dos dies
després va ser trobat el cadàver, «els peus gairebé dins l’aigua, descordats
els pits, treta la gorgera, amb cinc o sis punyalades entre l’estómac i el
ventre, però sense gota de sang». <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els consellers de la </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.gencat.cat/generalitat/cat/guia/antecedents/antecedents1.htm">Generalitat</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> van fer una
crida, prometent una recompensa de quatre mil monedes barcelonines per a qui
donés notícia dels executors, però ningú no es va presentar. L’estat del
cadàver, misteriosament íntegre i sense gota de sang, va provocar més enraonies
que l’assassinat en si, i les autoritats van decidir enterrar-lo en el mateix
indret on havia caigut, en un </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0148789">túmul</a></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">. Al damunt, una creu de pi. </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">I mentre va ser allà, cada
dissabte, a la ratlla de la mitjanit, l’espectre patètic i melangiós de l’odiat
</span></span><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">virrei</span></span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> sortia de la tomba, corrent un cop més per la platja cap a la mar
negra i tranquil·la i cap a la seva impossible salvació.</span></span></span></div>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-69176283378209554432012-06-14T09:12:00.001-07:002012-06-14T09:27:07.367-07:00EL FANTASMA DESTACAT: UN TÚMUL PEL VIRREI (I)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">"Pel juny, la falç al puny". Avui, la primera part de Els Segadors...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A l’actual plaça Duc de Medinaceli s’alçava el
palau del <b><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0053650">comte de Santa Coloma</a></b>, virrei de Catalunya a l’època dels <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Segadors">Segadors</a></b>;
actualment al seu lloc hi ha el Registre Civil de Barcelona.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-eetwomqVobs/T9oNxEcSmSI/AAAAAAAADgA/XtbHHBJ3460/s1600/Itinerari+9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="148" src="http://3.bp.blogspot.com/-eetwomqVobs/T9oNxEcSmSI/AAAAAAAADgA/XtbHHBJ3460/s400/Itinerari+9.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Es diu que va ser precisament davant d’aquest
palau, el dia de </span><b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/felip-iv/">Corpus de 1640</a></b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, on s’inicià la revolta popular contra
la monarquia espanyola que havia de donar un símbol i un </span><b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.familia-escude.org/els.htm">himne</a></b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> a
Catalunya:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Bon cop de falç, <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">defensors de la terra! <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">(Cançó popular
catalana, <i>Catalunya comtat gran</i>) <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquells temps era costum que per Corpus els
segadors vinguessin a Barcelona a buscar feina. Però en aquesta ocasió la seva
presència tenia un altre objectiu: alliberar els diputats de la <b><a href="http://www.gencat.cat/generalitat/cat/guia/antecedents/antecedents1.htm">Generalitat</a></b>
que <b><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0053650">Santa Coloma</a></b>, en un excés de zel cap als seus superiors, havia
ordenat engarjolar dies abans per les seves protestes contra les malifetes i
manca de disciplina de les tropes que <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Felip_IV_de_Castella">Felip IV</a> </b>tenia aparcades a
Catalunya: <o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-y2aWYsQtWSU/T9oN91hDR6I/AAAAAAAADgI/B8PtWY4sBKs/s1600/VirreiSantaColoma.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-y2aWYsQtWSU/T9oN91hDR6I/AAAAAAAADgI/B8PtWY4sBKs/s1600/VirreiSantaColoma.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja en daren part al
virrei, <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">del mal que aquells
soldats feien. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">–Llicència els he donat
jo, <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">molta més se’n poden
prendre. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan els <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Segadors">Segadors</a></b> es plantaren amb torxes
davant el palau de l’odiat virrei, disposats a incendiar-lo, els frares del veí
convent de Sant Francesc, avui també desaparegut, van posar una imatge del seu
patró sobre la pira que s’estava preparant. Els revolucionaris van desistir.
Mentrestant, el virrei fugia per una porteta del darrere de la seva residència
que donava al carrer Louís Braille –durant molt de temps conegut amb el nom de
carrer del Maleït– i, esquitllant-se pel Dormitori de Sant Francesc, va entrar
al convent, on es deia que es trobava l’entrada d’un passadís que passava per
sota la muralla. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb tots aquest detalls,
estareu a l’aguait dels fets quan ens trobem amb el fantasma de Dalmau de
Queralt i Codina, <b><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0053650">comte de Santa Coloma</a></b> i virrei de Catalunya.</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però com que el fantasma és en un altre itinerari... us haureu d'armar de paciència (d'aquí uns quants dies us ho explico!!)</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">(TO BE CONTINUED... que diuen a Hollywood) :-p</span></div>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-88570549787909562332012-05-31T10:30:00.001-07:002012-05-31T10:52:08.011-07:00EL FANTASMA DESTACAT: LLUMS MISTERIOSES AL TEMPLE<br />
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Barcelona té fantasmes, i, és clar, no podia faltar-hi el que està relacionat amb Antoni Gaudí, el genial arquitecte que va morir un 7 de juny, atropellat per un tramvia.</span><br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Uy3LSlfaISM/T8eqRh2qP3I/AAAAAAAADaw/rxcVZLMdV4M/s1600/Itinerari+13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="298" src="http://4.bp.blogspot.com/-Uy3LSlfaISM/T8eqRh2qP3I/AAAAAAAADaw/rxcVZLMdV4M/s400/Itinerari+13.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al costat esquerre de l’absis del <b><a href="http://www.sagradafamilia.cat/">Temple Expiatori de la Sagrada Família</a></b>
trobareu una escala que baixa fins a un recinte circular de volta nervada,
parcialment rodejat per un deambulatori. És la cripta del temple. Al centre, una
tomba: la d’<b><a href="http://www.antonigaudi.org/">Antoni Gaudí</a></b>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si l’observeu amb atenció, constatareu que és estranya, misteriosa i
inquietant, la làpida sota la qual reposa un dels arquitectes més genials de
tots els temps: una llosa de marbre de color òpal, aparentment d’una gran
senzillesa però, en realitat, un veritable jeroglífic. En cadascun dels seus
quatre angles hi ha representada la creu de la Pota d’Oca dels <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Llenguadoc">occitans</a></b>,
país d’origen de la família Gaudí, superposada al blasó dels cavallers <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Orde_del_Temple">Templers</a></b>.
L’Estel de les Vuit Beatituds, plantilla mòbil que permetia als membres
d’aquest orde interpretar missatges secrets, centra la vista d’aquell que sigui
capaç d’entendre’n la simbologia. Finalment, al llarg de tota la làpida,
triangles buidats en tres línies inserides representen la constel·lació de <b>Cranc</b>,
signe sota el qual va néixer i morir l’arquitecte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estranya, misteriosa i inquietant, al centre de la cripta de la darrera
catedral que encara avui basteix la humanitat, en un emplaçament tan misteriós
com ella mateixa: el centre geomètric exacte de la ciutat de Barcelona. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-3Kgw9UsdBes/T8eqbX95wAI/AAAAAAAADa4/qp0O1x6ZfRw/s1600/sagrada+familia+3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="http://2.bp.blogspot.com/-3Kgw9UsdBes/T8eqbX95wAI/AAAAAAAADa4/qp0O1x6ZfRw/s320/sagrada+familia+3.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tan estranya com la vida del mateix <b>Gaudí</b>, i tan inquietant com la
seva mort. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Va ser el 7 de juny de 1926, a la Gran Via, entre els carrers Bailèn i
Girona. L’arquitecte recorria la quadrícula de l’Eixample, com cada tarda, en
direcció a l’església de <b>Sant Felip Neri</b>. Es veu que anava capficat en
les seves cabòries, probablement fent sonar mentalment les campanes que estava
preparant per al carilló de la Sagrada Família. Tal vegada per això, en creuar
la Gran Via no va sentir l’insistent dringar d’una altra campana molt més real:
la del tramvia número 30, el de la Creu Vermella, que s’acostava a tota
màquina. Se sentí un grinyol que desfeia els nervis, després un cop, una
caiguda. De la butxaca de la miserable jaqueta que vestia </span><span lang="CA">aquell
desconegut amb aspecte de rodamón rodolà un cilindre de paper vegetal: el
croquis de la façana de la mort del <b><a href="http://www.sagradafamilia.cat/">Temple de la Sagrada Família</a></b>.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA"><a href="http://www.antonigaudi.org/">Antoni Gaudí</a></span></b><span lang="CA"> va morir l’endemà, en un llit miserable d’una sala
miserable a l’<b><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0033017">Hospital de la Santa Creu</a></b>. Dos dies més tard el seu cos va
ser enterrat sota una llosa provisional en aquesta cripta i, deu anys més tard,
en plena <b><a href="http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/guerracivil.htm">Guerra Civil</a></b>, la seva tomba fou profanada. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Va ser per aquella
època, que van començar els rumors sobre les misterioses llums del temple. Les
obres de la <b>Sagrada Família</b> feia temps que estaven paralitzades, el país
es dessagnava en batalles, i no hi havia hores ni diners per construir
catedrals. De nit i en silenci, tenia un aire molt més misteriós, i ningú no
gosava d’acostar-se al recinte, perquè la gent del barri, i fins i tot els <b><a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/mossos/menuitem.b0ed2bf7aff26607aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=131750a087561310VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=131750a087561310VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default">Mossos d’Esquadra</a></b>, deien que en caure la nit una llum estranya, blavenca, recorria
surant en l’aire i saltant d’un cantó a un altre, els alts campanars a mig
bastir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Van escorcollar les
torres, l’església i fins i tot la cripta i les tombes dels que hi havia
enterrats, temorosos que fossin llums de senyals, que hi hagués armes
amagades... Però no van trobar res de res. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I, tanmateix, la
llum brillant, blava com els ulls de Gaudí, es passejava de nit, solitària,
màgica i misteriosa pels campanars de colors... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I és que ja ho deia <b>Joan
Maragall</b>: «Allà a la Sagrada Família hi passen coses admirables...» <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">El darrer cop que es va
sentir a parlar de les misterioses llums del temple va ser poc després de la </span><b><a href="http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/guerracivil.htm">Guerra Civil</a></b><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">, i poc després que el cos d’</span><b><a href="http://www.antonigaudi.org/">Antoni Gaudí</a></b> fos dipositat a la
seva sepultura definitiva, sota aquesta estranya llosa, a la cripta de la seva
inacabada catedral.</span><span lang="CA" style="font-family: AGaramond-Regular; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-13013922869380265022012-05-22T03:26:00.000-07:002012-05-22T04:32:07.333-07:00L'ÀNIMA EN PENA DE L'AIMADOR DE LA GENTILESA<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui, el fantasma més literari de la història de Catalunya: el rei Joan I, l'Aimador de la Gentilesa, segons l'obra Lo Somni, de Bernat Metge.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Qui s’ho podia imaginar que <b><a href="http://www.escriptors.cat/autors/metgeb/pagina.php?id_sec=2801">Bernat Metge</a></b>, un
dels grans clàssics de la literatura catalana, també veiés fantasmes! Cal dir
que el seu era un fantasma de nissaga: ni més ni menys que el del <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_el_Ca%C3%A7ador">rei Joan I</a></b>,
l’anomenat <b>Aimador de la Gentilesa</b> per la seva afecció a polir-se en
festes i caceres tot el tresor reial. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-U-6LMPqqO20/T7trOU0jkWI/AAAAAAAADZc/N9jw9OrSTIw/s1600/Itinerari+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-U-6LMPqqO20/T7trOU0jkWI/AAAAAAAADZc/N9jw9OrSTIw/s400/Itinerari+2.jpg" width="255" /></a><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per sort dels seus vassalls, el monarca va morir
jove, d’una caiguda de cavall ben oportuna durant una cacera. Poc després <b><a href="http://www.escriptors.cat/autors/metgeb/pagina.php?id_sec=2801">Bernat Metge</a></b>, que a més d’escriptor era el secretari del rei, va ser acusat d’alta
traïció, de malversació del patrimoni i d’aconsellar malament el difunt. I va
ser tancat a les presons reials, que en aquella època es trobaven precisament
al carrer Ataülf, on hi havia el <b><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0048502">Palau Reial Menor</a></b>, avui desaparegut i
del qual només resta l’església situada al carrer del davant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una nit en què, angoixat per la seva situació, el
presoner no aconseguia agafar el son, vet aquí que se li presenta a la cel·la
l’espectre del rei <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_el_Ca%C3%A7ador">Joan I</a></b>! </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>I estant així, em va semblar que se
m’apareixia un home de mitja estatura, amb reverent cara, vestit de vellut
pelós carmesí, sembrat de corones dobles d’or, amb un barret vermell al cap. </i></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El que us deia: un fantasma de nissaga! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>I quan vaig haver ben remirat, especialment
el dit home de mitja estatura, em semblà que veia el rei En Joan d’Aragó, de
gloriosa memòria, que feia poc temps que era passat d’aquesta vida... </i></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El pobre <b><a href="http://www.escriptors.cat/autors/metgeb/pagina.php?id_sec=2801">Bernat Metge</a></b> degué tenir un sobresalt
terrible, però se sobreposà i, incrèdul, exclamà: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><span lang="CA">–Vós, Senyor, me podeu dir el que us plaurà; mes parlant amb vostra
reverència, no creuré que sigueu mort, car els homes morts no parlen.</span></i><i><span lang="CA"> <o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">–Ver és –digué ell– que els morts no parlen; mes l’esperit no mor, i per
consegüent no li és impossible parlar. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">I com que l’escriptor va voler constatar-ho, mirant
de besar-li les mans, vet aquí la rèplica del rei: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>–Enretira’t –digué ell–, car aquest cos de
què em veus cobert, fantàstic és i no el podries ni t’és permès tocar. Aquell
al qual tu solies servir i fer reverència i honor, convertit és en pols. </i></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És a dir, un fantasma amb totes les de la llei! </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un fantasma, segons li explicà el mateix rei, que
havia estat condemnat a vagar a causa dels seus excessos en vida: la seva
passió per la cacera, la seva dèria per les festes i els fastos i,
principalment, el seu pecat més gran: la seva afecció a la màgia. I és que es
veu que el monarca, quan era mortal, s’havia dedicat a practicar la <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Nigrom%C3%A0ncia">nigromància</a></b>,
amb la pretensió de trobar la pedra filosofal i elaborar filtres d’amor i
remeis meravellosos, i de conèixer el futur a través de l’astrologia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-6johIXco_Co/T7ttSbixtxI/AAAAAAAADZk/1NJx-ujdaV8/s1600/Joan+I+catalunya.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-6johIXco_Co/T7ttSbixtxI/AAAAAAAADZk/1NJx-ujdaV8/s200/Joan+I+catalunya.jpg" width="160" /></a><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però no era amb cap mala intenció, que el seu
espectre s’havia manifestat en aquella cel·la. Segons narra l’escriptor, la
seva presència era deguda al desig de fer-li saber que el <b><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0040640">rei Martí</a></b>, el
seu germà, l’alliberaria de la injusta penitència si ell, <b><a href="http://www.escriptors.cat/autors/metgeb/pagina.php?id_sec=2801">Bernat Metge</a></b>,
estava disposat a servir-lo amb tan bona voluntat com havia servit el seu
predecessor. I perquè quedés constància de la innocència dels fets que se li
imputaven, calia que el presoner posés per escrit tot allò tan màgic que estava
veient i sentint. Així ho va fer <b><a href="http://www.escriptors.cat/autors/metgeb/pagina.php?id_sec=2801">Bernat Metge</a></b>, i el resultat és la seva
obra més famosa: <b><i><a href="http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/fragments/193/119/0/5/classics-medievals/bernat-metge.html">Lo somni</a></i>.</b></span> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">Però ell no va ser l’únic funcionari reial que va
tenir l’oportunitat de parlar amb l’espectre de l’<b>Aimador de la Gentilesa</b>.
L’any 1398 <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_de_Perell%C3%B3s">Ramon de Perellós</a></b>, camarlenc del difunt rei, també acusat
d’altra traïció, va fer un viatge a Irlanda per visitar el llegendari <b><a href="http://www.editorialuoc.com/extra_content/84-7306-864-5/web/nwin/glossari/defs/defs90.html">Purgatori de Sant Patrici</a></b>, on va poder xerrar amb l’ànima de <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_el_Ca%C3%A7ador">Joan I</a></b></span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que estava purgant convenientment els seus pecats i en via de salvació.
Aquest fidel vassall va deixar escrita la seva experiència en l’obra <b><i><a href="http://www.archive.org/stream/viatgealpurgator00pere#page/n5/mode/2up">Viatge al Purgatori de Sant Patrici</a></i></b>, en què proporcionava la informació
precisa per tranquil·litzar els súbdits del difunt, que temien per la possible
perdició de la seva ànima, en haver mort sobtadament i sense els auxilis
espirituals de l’Església. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Segons la tradició medieval catalana, el purgatori,
que és el lloc on van a parar les ànimes dels difunts amb alguna culpa encara
per expiar, consisteix en un pont que mena al cel, i a sota del qual hi ha
l’infern, on cauen les ànimes que no aconsegueixen creuar-lo: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></i><br />
<i><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Si n’hi ha una palanqueta <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">que n’és llarga i estreta. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els salvats hi passaran, <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">els condemnats no podran. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">(Popular catalana, <i>Pare
Nostro lo petit</i>) </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">Vet aquí la descripció de <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_de_Perell%C3%B3s">Perellós</a></b>,
sobre el pont del purgatori: </span><i><span lang="CA">Hi havia
tres coses que em feien dubtar. La primera que era massa estret i estava
completament gelat, amb la qual cosa resultava difícil que algú pogués tenir-se
dempeus. La segona que estava situat tan amunt que resultava terrible mirar cap
avall. La tercera, que el vent bufava tan fort que no podria suportar-se des
d’allà sobre, atès que no tenia estreps.</span></i><span lang="CA"> </span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">En definitiva, cal suposar
que les cues que s’hi devien fer no tindrien res a envejar a les de les rondes
barcelonines en hora punta!</span></span></div>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-81758178091264994222012-04-27T11:25:00.002-07:002012-04-28T06:09:02.865-07:00EL FANTASMA DESTACAT: MONGES DEL MÉS ENLLÀ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-L31YIx0luzo/T5rkc9-ddzI/AAAAAAAADYI/rBfkbOS5ZPk/s1600/Itinerari+12.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-L31YIx0luzo/T5rkc9-ddzI/AAAAAAAADYI/rBfkbOS5ZPk/s400/Itinerari+12.jpg" width="252" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui, una història de fantasmes que només hi és a les darreres edicions del llibre: la de les monges fantàstiques de la Casa de les Egipcíaques.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Una altra caterva de
fantasmes relacionada amb l’<b><a href="http://www.barcelonaturisme.com/The-Antic-Hospital-de-la-Santa-Creu/_3Ngb8YjSpL3U56ScBHOWcxpDev_Vr2xenW9xi7AuDRplgd3Q8I6AKMuQvJDPN27n">Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau</a> </b><span style="font-size: small;">és
la que es passeja pels estrets corredors de la biblioteca del </span><b><a href="http://www.dicat.csic.es/uprecat.html">Consell Superior d'Investigacions Científiques</a></b><span style="font-size: small;">, espantant amb la seva vaporosa
presència i els seus gemecs els més reputats savis dels nostres temps. La
delegació catalana del CSIC, el major organisme públic d’investigació
d’Espanya, adscrit al Ministeri d’Educació i Ciència, té la seu en el número 15
del carrer Egipcíaques. Precisament en l’antic edifici que albergà, durant
segles, el convent de monges que dona nom a la via. </span></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><span style="font-size: small;">L’immoble va ser construït
l’any 1577 amb la finalitat d’albergar a aquelles dones que, havent portat una
vida llicenciosa, desitgessin apartar-se del vici. D’aquí el seu nom
d’Egipcíaques, doncs segons la tradició </span><b><a href="http://www.santopedia.com/santos/santa-maria-egipciaca/">Santa Maria Egipcíaca</a></b><span style="font-size: small;"> es retirà
al desert, rera dedicar-se durant anys a la prostitució, i portà una vida
ascètica, treballant en el filat de lli i alimentant-se del que trobava a la
natura i el que li donaven per caritat. Pel mateix motiu, el convent servia
també per confinar les </span><i>cantoneres, dones</i><i> del públic o fembres bordelleres </i><span style="font-size: small;">durant les festes de </span><b>Corpus</b><span style="font-size: small;">
i </span><b>Setmana Santa</b><span style="font-size: small;">, a fi i efecte de retirar-les provisionalment dels
carrers i que no desmereixessin les processons religioses. Per compensar la
manca d’ingressos durant aquests dies, les meretrius tenien dret a percebre un
sou de la Conselleria i Regiment de la Ciutat de Barcelona; és a dir, de
l’Ajuntament. </span></span></span><br />
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-2Ts6T157nOU/T5rkA1gUrQI/AAAAAAAADYA/yOd4L66AYIw/s1600/monja.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-2Ts6T157nOU/T5rkA1gUrQI/AAAAAAAADYA/yOd4L66AYIw/s320/monja.jpg" width="212" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><span style="font-size: small;">La </span><b>Casa de les Egipcíaques</b><span style="font-size: small;"> era també refugi per dones
maltractades, reformatori on es tancava a les dissolutes i presó encoberta on
els marits podien internar a la força les seves esposes, simplement pagant la
seva manutenció. I, és clar, penitenciaria femenina fins l’any 1794, en que es
construí la famosa </span><b>Galera</b><span style="font-size: small;">, de la que he parlat a l’inici d’aquest
itinerari.</span></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><span style="font-size: small;">Durant la primera meitat del segle XVII, a causa de la manca d’espai
que patia el veí </span><b><a href="http://www.barcelonaturisme.com/The-Antic-Hospital-de-la-Santa-Creu/_3Ngb8YjSpL3U56ScBHOWcxpDev_Vr2xenW9xi7AuDRplgd3Q8I6AKMuQvJDPN27n">Hospital de la Santa Creu</a></b><span style="font-size: small;">, els seus administradors, els
canonges Lluís Joan Escarrer i Josep Ramon, sol·licitaren als consellers</span><i> </i><span style="font-size: small;">de la ciutat autorització per fer servir algunes estances del
convent amb la finalitat d’instal·lar-hi llits amb malalts. Les mongetes
egipcíaques s’encarregaven d’atendre’ls, donant un cop de mà als saturats
serveis hospitalaris. </span></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><span style="font-size: small;">Ja fa molts anys que elles van marxar d’aquí. Però per
algun motiu sobrenatural, els seus espectres, i els dels malalts que van ocupar
aquestes estances, segueixen vagant-hi, recordant els seus respectius
sofriments amb esgarrifosos gemecs que semblen voler desafiar i a la vegada fer
mofa dels empírics homes de ciència que avui s’han apropiat de l’edifici. </span></span> </span></div>
<br />Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-29530247336194871762012-04-12T09:00:00.009-07:002012-04-12T10:15:38.162-07:00EL FANTASMA DESTACAT: EL DIABLE RONDA PEL PI<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; "><span lang="CA" >Doncs sí: ara fa uns cent anys, el diable rondava per l’església del Pi. Heu llegit mai la làpida que hi ha a la seva façana?<b></b></span></p><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 256px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-sWlj9uGrqmc/T4b950ehu3I/AAAAAAAADVk/kDzCWebEkWw/s400/Itinerari%2B2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5730546745656589170" /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; "><span ><span>Antigament els veïns del </span><b><a href="http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1796">Pi</a></b><span> deien que el campanar de l’església estava maleït per la presència constant del diable i, per confirmar-ho, ensenyaven als incrèduls un dels graons de la torre, el número cent, en el qual abans es veia gravat un petit diable, d’aspecte més entremaliat que malèfic, que semblava dansar sobre la pedra. S’explicava que l’autor del gravat va ser el mestre d’obres que va acabar el campanar, que no era el mateix que el qui el va començar.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; "><span lang="CA" >Segons algunes tradicions, els mestres d’obra pateixen una maledicció que sovint es manifesta en la dificultat per acabar allò que han començat. I això era precisament el que li passava al mestre que tenia per encàrrec construir el campanar del <b><a href="http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1796">Pi</a></b>: tants cops com ordenava aixecar-lo, tants altres se li ensorrava l’endemà mateix. A la fi, desesperat, es donà al diable, tot dient-li que fins l’ànima li lliuraria si venia a ajudar-lo. Just acabava de proferir aquesta invitació, quan se li presentà, envoltat de l’habitual fumarada de sofre, el mateix <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Llucifer">Llucifer</a></b>, el qual va assegurar-li que l’ajudaria a canvi que, en arribar al graó número cent, li lliurés la seva ànima immortal.<o:p></o:p></span></p><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 130px; height: 130px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-CJI0kkGeCHo/T4cHqdc94PI/AAAAAAAADVw/q_tnYKOVQSc/s200/Estrella%2Bdiable.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5730557476894269682" /> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; "><span ><span lang="CA">Varen signar un contracte, com se sol fer en aquestes ocasions, i des de l’endemà mateix el mestre d’obres va comprovar que allò</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que abans no hi havia manera de mantenir dret ara semblava d’una solidesa excepcional, i que les obres avançaven a un ritme vertiginós. El mestre d’obres, que s’ho veia venir, així que els paletes van arribar al graó noranta-nou, va suspendre la construcció del campanar i va ordenar que continuessin l’obra per una altra banda. <o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; "><span lang="CA" >A partir d’aquell moment, la feina semblà alentir-se de nou, i va durar tants anys que l’home va morir de mort natural, havent aconseguit burlar el pacte amb el diable. Però no per això el maligne va renunciar a rondar pel <b><a href="http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1796">Pi</a></b>. El campanar s’havia d’acabar, i un nou mestre d’obres de provada professionalitat s’encarregà de fer-ho, i com que coneixia la història, no se sap si com a tribut o per riure’s de l’ensarronada que el seu antecessor li havia fet, va gravar al graó aquella imatge del diable. Tanmateix, no li devia caure gens bé aquesta nova facècia, al rei de l’infern, perquè se’n va venjar complidament. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; "><span lang="CA" >Segons la creença popular, els mestres de cases mai no pateixen de vertigen, de «mal de campanar» que es diu precisament. I si n’hi ha algun que alguna vegada sent sobtadament que perd el món de vista, és signe inequívoc que l’edifici amenaça ruïna.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; "><span ><span lang="CA">Aquell mestre d’obres mai no n’havia patit, de mal de campanar. Mai fins aleshores. Però el dia que, acabada la construcció, tots els manobres van pujar al capdamunt de la torre per fer-hi l’última inspecció, de cop i volta l’home es recolzà contra una paret pàl·lid com la mort, i amb els ulls esbatanats i els llavis tremolosos va confessar als seus companys que veia com totes les cases i els edificis dels voltants, i fins i tot les torres de la veïna <b><a href="http://www.catedralbcn.org/Guia/GuiaGeneral01.html">catedral</a></b>, s’acostaven oscil·lant seguint una diabòlica dansa, i que acabarien tirant-se damunt de l’església del <b><a href="http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1796">Pi</a></b> i l’aixafarien. Els manobres van comprendre de seguida el que passava, i sense pensar-s’ho dues vegades, van fer l’única cosa que tots els d’aquesta professió saben que cal fer per conjurar la maledicció: van agafar el mestre d’obres i el van tirar daltabaix del campanar!</span><span lang="CA"> <o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; "><span lang="CA" >Semblaria que amb aquesta compensació, el diable hauria d’haver renunciat a rondar pel <b><a href="http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1796">Pi</a></b>. Però no ha estat així, i de tant en tant es manifesta perquè els barcelonins no oblidin a qui li deuen la construcció d’aquesta torre. I ho fa especialment quan descobreix mestres d’obres, aparelladors i arquitectes pels voltants! <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; "><span lang="CA" >A la façana de l’església hi ha una làpida amb una inscripció difícil de llegir. Pels qui no s’hi vulguin deixar la vista, el text diu: <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; "><span ><i><span lang="CA">En 6 de abril de 1806 llegó la noticia de la aprobación de los milagros del siervo de Dios Dr. <b>José Oriol</b> con cuyo motivo iluminóse exteriormente esta iglesia, y al pasar por este puentecito se cayó desplomado al suelo el director <b>José Mestres</b> sin recibir el menor daño a pesar de su extraordinaria gordura como consta en el archivo de la R. Comunidad y para cuyo recuerdo se colocó esta lápida</span></i><span lang="CA">. <o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; "><span lang="CA" >Us preguntareu, sens dubte, què té a veure aquesta anècdota amb el diable. Doncs hi té a veure el següent: <b><a href="http://arquicatalana.blogspot.com.es/2009/10/josep-oriol-mestres-i-esplugas.html">Josep Oriol Mestres</a></b>, pare del famós poeta <b><a href="http://www.escriptors.cat/autors/mestresa/">Apel·les Mestres</a></b>, no era altre que... el mestre d’obres major de Barcelona! I hi té a veure que els fets que explica la làpida van tenir lloc quan es feia una processó solemne en ocasió de la beatificació de <b><a href="http://devocioteca.blogspot.com.es/2009/03/sant-josep-oriol-per-sobre-les-lleis-de.html">sant Josep Oriol</a></b>, enterrat en aquesta mateixa església, el qual, segons la veu popular, va ser qui contrarestà l’acció del diable, protegint el seu empadronat de morir en la caiguda. I encara n’hi ha més: insatisfet amb el resultat de la seva nova diableria i molest per la intervenció del Sant, <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Llucifer">Llucifer</a></b> va resoldre intentar-ho de nou el mateix dia de la beatificació, i aprofitant que la plaça de l’església era plena de gom a gom de fidels que seguien la cerimònia, va trencar la corda de l’Antònia, la gran campana del <b><a href="http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1796">Pi</a></b>, i va fer caure l’enorme batall enmig de la concurrència. Per sort, <b><a href="http://devocioteca.blogspot.com.es/2009/03/sant-josep-oriol-per-sobre-les-lleis-de.html">sant Josep Oriol</a></b> que continuava a l’aguait, va poder desviar-la prou perquè anés a caure allà on ningú no prengués mal. <o:p></o:p></span></p> <span lang="CA" >Aleshores, el rector de la parròquia va considerar que el diable no tenia dret a romandre dins del temple, ni que fos en forma de gravat, i el va fer esborrar del graó.</span>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-80232624516029749452012-03-30T03:33:00.008-07:002012-03-30T04:21:44.103-07:00EL FANTASMA DESTACAT: LA CASA DE L'AVEMARIA<div style="text-align: left;"><span style="text-align: justify; "><span>Una casa fantasma en plena zona "guiri"! Si és que a bcn tenim de tot...</span></span></div><div style="text-align: left; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span lang="CA" style="text-align: justify; "><br /></span></div><div style="text-align: left; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span><span lang="CA" style="text-align: justify; ">Contemplant la impressionant façana del <b><a href="http://www.palauguell.cat/">Palau Güell</a></b>, situat al número 9 del carrer Nou de la Rambla, </span><span lang="CA" style="text-align: justify; ">hom es pregunta quin</span><span lang="CA" style="text-align: justify; "> </span><span lang="CA" style="text-align: justify; ">tortuós i sinistre esperit va impulsar el noble <b><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0031489">Joan Güell i Ferrer</a></b> a adquirir el solar en el que aleshores era un llòbrec i misteriós paratge, amb fama de ser centre de bruixeries i espiritismes. I quin anguniat i tètric ànim inspirà <b><a href="http://www.antonigaudi.org/">Antoni Gaudí</a></b> les torturades i delirants formes </span><span lang="CA">de l’edifici on, sens dubte, els espectres de l’indret deuen retorçar les seves etèries figures.</span></span></div><div style="text-align: left; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span lang="CA" style="text-align: justify; "><span lang="CA">Unes passes més enllà, on el carrer fa cantonada amb el de Lancaster, es pot veure encara la que fins a principis del segle </span><span lang="CA">XX </span><span lang="CA">va ser anomenada Casa de l’Avemaria. </span></span></div><img src="http://2.bp.blogspot.com/-OaLpKooPAjU/T3WRhAJag9I/AAAAAAAADVM/yET3Y0Y7M1w/s400/Itinerari%2B11.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5725642497432650706" style="text-align: justify;float: right; margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 10px; margin-left: 10px; cursor: pointer; width: 254px; height: 400px; " /><div style="text-align: left; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span>Es tracta d’aquest senzill edifici de pisos, amb balcons reixats, que un dia algú va pintar de tons roses i blancs, potser amb la intenció d’allunyar-ne, amb una mà de pintura més o menys encertada, la sinistra fama.</span></div><span><span style="text-align: justify; ">La gent deia que de nits en sortia la Por; que se sentien en els ecos de les desertes estances cops secs de procedència desconeguda i arrossegament de cadenes. I les nits de lluna plena tot l’edifici semblava misteriosament envolt</span><span style="text-align: justify; ">at d’una boira sobrenatural, una mena de vapor gris a penes lluminós, que l'amortellava.</span></span><div><span><img src="http://3.bp.blogspot.com/-u1CuLAukcvk/T3WQygOpz_I/AAAAAAAADVA/nlAdgWc8SeE/s400/Fantasma%2B1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5725641698590707698" style="text-align: justify;float: left; margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; cursor: pointer; width: 136px; height: 98px; " /></span><div style="text-align: justify; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span><br /></span></div><div style="text-align: justify; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span><br /></span></div><div style="text-align: justify; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span><br /></span></div><div style="text-align: justify; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span><br /></span></div><div style="text-align: justify; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span><br /></span></div><div style="text-align: justify; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span><br /></span></div><div style="text-align: justify; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span><br /></span></div><div style="text-align: justify; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span>Era tant el temor que inspirava, que reputats exorcistes hi acudien a resar oracions, la qual cosa li valgué el curiós nom de Casa de l’Avemaria. Es veu que aquests <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Exorcisme">exorcismes</a></b> tenien la virtut de fer remetre temporalment els fenòmens; però em consta que si durant un temps s’abandonaven, les manifestacions sobrenaturals s’avivaven, per bé que més tènuement.</span></div><div style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span lang="CA" style="text-align: justify; ">Es creu que va ser a còpia de conjurs i d’avemaries que finalment van deixar de produir-se fins a esvair-se del tot.</span></div></div>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-34092753445203755952012-03-10T02:51:00.006-08:002012-03-10T03:13:36.394-08:00EL FANTASMA DESTACAT: EL BAGULAIRE DE MORTS<a href="http://4.bp.blogspot.com/-VAD5HVN3h2c/T1szgCc2EwI/AAAAAAAADTE/X4Q8_pfIYj8/s1600/Itinerari%2B1.jpg" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-size: 100%; font-family: Georgia, serif; "><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 254px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-VAD5HVN3h2c/T1szgCc2EwI/AAAAAAAADTE/X4Q8_pfIYj8/s400/Itinerari%2B1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5718220777383662338" /></a><span ><div style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; text-align: justify; ">Antigament, els fabricants de taüts eren coneguts pel romàntic nom de Bagulaires de morts. Aquesta història va d'un d'ells...</div><div style="font-weight: normal; text-align: justify; "><br /></div><span lang="CA" style="font-style: normal; font-variant: normal; line-height: normal; "><div style="text-align: justify; "><span lang="CA">En el sòrdid i obscur carreró <b>Bertrellans</b>, amb antiquíssimes cases i magatzems, es va instal·lar el primer <b><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ata%C3%BAd">bagulaire de morts</a></b> de Barcelona. És a dir: el primer fabricant de taüts </span><i style="font-weight: normal; font-style: normal; "><span lang="CA">prêt-à-porter</span></i><span lang="CA" style="font-weight: normal; ">. Fins ales</span><span lang="CA" style="font-weight: normal; "> </span><span lang="CA" style="font-weight: normal; ">hores, les caixes de morts eren construïdes pels ebenistes, i solien ser de fusta sense tractar, amb una creu negra pintada sobre la tapa. </span></div><div style="text-align: justify; "><span lang="CA">Darrera d’aquest primer «especialista» en van arribar d’altres, i aviat la competència va ser tan gran que quan s’ensumaven que algú era a punt d’estirar la pota, corrien cap a casa seva amb un <b>catàleg de taüts</b> sota el braç. El màrqueting era tan ferotge que entre alguns bagulaires es va posar de moda ficar dins les caixes unes notetes amb el nom i l’adreça del taller, en les quals asseguraven que mai cap client no s’havia queixat de la qualitat dels seus taüts... </span></div><div style="font-weight: normal; text-align: justify; "><span lang="CA">Es diu que en una ocasió, un veí del carrer de <b><a href="http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1741">Santa Anna</a></b> que acabava de morir va ser traslladat al taller del bagulaire d’aquest carrer, el qual fins i tot disposava d’una petita sala de vetlla on el cadàver podia passar la nit fins al moment de l’enterrament. </span></div></span><span lang="CA" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><img style="text-align: justify;float: left; margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; cursor: pointer; width: 134px; height: 200px; " src="http://4.bp.blogspot.com/-BxJH1qtdICc/T1syl5fPsSI/AAAAAAAADS4/Nyf2CnuP_ho/s200/ataud.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5718219778545398050" /><div style="text-align: justify; "><span lang="CA">No sabia l’estona que duia en tan incòmode postura el cadàver, quan va aconseguir moure lleument un dit, després un altre, després tota la mà... Encara va trigar una estona a atrevir-se a remoure el cos dins d’aquella incòmoda caixa que el comprimia per totes bandes. El pobre no estava gaire segur de si encara era viu o si era mort i aquell era ja a l’altre món. Quan va notar el seu propi alè es tranquil·litzà: era ben viu. Però... i si ja l’havien enterrat? Espantat, el cadàver va aixecar les mans i descobrí, alleujat, que cap tapa no el retenia en allò que sens dubte era un taüt. Un taüt, per cert, terriblement incòmode, ja que a través del coixí sobre el qual reposava notava la punxada d’unes arestes al clatell. I, a més a més, la fusta cruixia i espetegava cada cop que es movia. </span></div><div style="text-align: justify; "><span lang="CA">El soroll d’algú que martellejava en alguna estança per damunt del seu cap va fer reaccionar el cadàver que, finalment, es decidí a alçar-se del fèretre. Se sentia una mica dèbil, però era evident que no era mort. Així, doncs, temptejant les parets avançà per la saleta fins a trobar una porta que menava, escales amunt, cap a un focus de llum. Sota una bombeta, el bagulaire del carrer de Bertrellans construïa un taüt. L’home es girà ràpidament cap a la porta, en sentir les inesperades passes i observà amb uns ulls com unes ta</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">ronges el cadàver, que recolzat al llindar el contemplava torbament. </span></div><div style="text-align: justify; "><span lang="CA">–Mestre –va dir aquest, en to convençut–, els vostres taüts no valen res! Quina estona més incòmode m’heu fet passar! </span></div><div style="text-align: justify; "><span lang="CA">El bagulaire de morts va caure rodó a terra. </span></div><div style="text-align: justify; "><span lang="CA">D’aleshores ençà no se sap de cap fabricant de fèretres que hagi gosat posar una nota a les seves caixes afirmant que cap client mai no se n’ha queixat.</span></div></span></span>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-81504051901703098702012-02-21T03:15:00.008-08:002012-02-21T03:50:35.819-08:00EL FANTASMA DESTACAT: LA FANTASMA DE LA FORCA<p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span lang="CA" >Avui toca un fantasma dels tradicionals: dels de mortalla i fanalet encès, passejant-se pels carrers d’una Barcelona pràcticament desapareguda...</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span ><span lang="CA">A la cantonada del <b><a href="http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1614">Passeig del Born</a></b> amb el carrer Rec van estar ubicades, fins al segle </span><span lang="CA">XIX</span><span lang="CA">, les forques preferides del <b><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0188982">Sant Tribunal de la Inquisició</a></b>, per davant de les quals es va passejar l’anomenada <b>Fantasma de la Forca</b>.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p><img style="text-align: justify;float: right; margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 10px; margin-left: 10px; cursor: pointer; width: 400px; height: 254px; " src="http://2.bp.blogspot.com/-Pj7SKFUPoxI/T0N_xsBCxYI/AAAAAAAADQY/3DQORARm8ck/s400/Itinerari%2B5.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711549244041774466" /> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span ><span lang="CA">Va ser cap als anys cinquanta del segle passat, que vivia al carrer Robador, cantonada Sant Pau, la bella Joaquima, la qual festejava, com tot el barri sabia, amb en Daniel, un fadrí sastre que n’estava bojament enamorat. </span><span>Una nit de sarau a la </span><b>plaça del Born</b><span>, en Joan, un noi molt més jove, més distingit i més ric que en Daniel, es va passar l’estona galantejant la bella Joaquima, i aquesta, enlluernada per la bona presència i els sumptuosos vestits del noi, es va deixar dir i fer sense ni preocupar-se de la gelosia que la seva actitud provocava en el seu promès.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA" >Durant els dies següents va continuar el festeig, i una nit en què en Daniel sorprengué el seu rival al peu de la finestra de la seva estimada, mort de gelosia va treure les tisores de sastre i li ventà tantes coltellades que el va deixar estès a terra. En poques hores ja l’havia pres la justícia i, jutjat i condemnat, el van conduir al Born per ser ajusticiat. </span></p><div style="text-align: justify; "><span lang="CA" ><img src="http://4.bp.blogspot.com/-dFDtcTu-zH4/T0N_GaXJz-I/AAAAAAAADQM/aTumhyM0Oio/s200/Cementiri.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711548500568297442" style="float: left; margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; cursor: pointer; width: 200px; height: 137px; " /></span></div><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span >Quan ja el cos del desgraciat es removia a l’extrem de la soga, amb un gemec agònic la Joaquima va caure morta de tristesa i dolor davant les forques.</span></p> <span ><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">En Daniel va ser enterrat al peu del patíbul, l’únic lloc que sovint es considerava mereixedor per als condemnats. La noia al </span><span lang="CA" style="text-align: left; "><b><a href="http://w1.bcn.cat/barcelonablog/insolit/el-cementiri-del-poblenou">Cementiri Vell del Poblenou</a></b>, a tocar del mar. Però el dolor, l’enyorança i el terrible penediment d’haver causat tantes morts i tanta infelicitat van poder més que la força de la terra que la colgava i cada nit, entre les nou i les deu, hora en què havia tingut lloc l’ajusticiament, la seva forma fantasmagòrica es presentava a l’indret. Al principi tan sols era una ombra blanquíssima, com una boira tènue que hagués baixat arran de terra. Avançava lentament, i de mica en mica anava prenent forma humana, materialitzant-se en una figura alta i escardalenca que semblava surar sense tocar el terra, arrossegant un llarg sudari blanc de formes difuses. A la mà duia un fanal d’oli, materialitzat del no-res, que amb prou feines si deixava traslluir una minsa flama. Molt arrambada a les parets de les cases i amb una cadència mòrbida,</span><span lang="CA" style="text-align: left; "> </span><span lang="CA" style="text-align: left; ">avançava fins aturar-se al peu del cadafal del Born, on deixava el fanal, s’agenollava, i amb un gest de desesperació infinita i un lament sord s’abraçava al pal de la forca. Després, s’alçava de nou lentament, recollia el fanal i, amb el mateix pas cadenciós, s’allunyava cap a llevant, deixant al darrere la blanca reverberació de la mortalla, fins que es fonia entre les ombres del <b><a href="http://www.bcn.cat/historia/pag/capitols/cap_26/ca/items/passeig_esplanada.htm">passeig de l’Esplanada</a></b>, en direcció al mar.</span></div></span>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-66554910716515102222012-01-28T04:49:00.000-08:002012-01-28T05:29:17.006-08:00EL FANTASMA DESTACAT: UN GREMI MALEÏT<p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">El carrer Corders rep aquest nom perquè hi estigueren establerts els fabricants de cordes.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span><span lang="CA">Si era obligatori que les <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Forca_(pena_de_mort)">forques </a></b></span>fossin construïdes exclusivament amb fusta d’ametller, de roure o de pollancre, perquè es consideraven arbres maleïts, també les cordes de les quals penjaven els ajusticiats havien de complir certs requisits i la seva qualitat calia que fos immillorable, per tal d’evitar que es trenquessin en rebre l’estrebada i el pes del cos. Els familiars dels condemnats de vegades subornaven els corders perquè aquests coneixien tècniques precises per confeccionar sogues que aparentment eren resistents i posseïen l’aspecte que corresponia a la seva funció, però que es trencaven al poc de penjar-hi el reu, amb la qual cosa aquest restava alliberat, segons la normativa judicial de l’època.</span></p><img style="text-align: justify;float: left; margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; cursor: pointer; width: 400px; height: 252px; " src="http://3.bp.blogspot.com/-9xsHoCIvNRQ/TyPwkz5iMXI/AAAAAAAADJM/yTFbbJur-V4/s400/Itinerari%2B6.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5702666068378661234" /><p class="MsoBodyText"><span lang="CA"><span style="text-align: justify; ">Poc abans de l’execució el botxí solia passar pels carrers de Barcelona amb la soga a l’espatlla i permetia que tothom l’examinés i constatés que era ben trenada. Els parents de les víctimes del condemnat a mort mai no es perdien aquest ritual d’exhibició, i per controlar la qualitat del cànem n’arrencaven bocins i els mastegaven.</span>.</span></p><div><div style="text-align: justify;">Quan el «<b><a href="http://webs.ono.com/laribera/catala/boria.htm">Bòria avall</a></b>» passava per aquest carrer, totes les corderies eren tancades a pany i forrellat, perquè la gent solia arremetre contra els seus propietaris i retreure’ls que si no haguessin filat la soga el «pobre» reu s’hauria salvat d’una tan espantosa mort.</div></div><div> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Per tot això, el dels Corders havia estat des de sempre un gremi maleït. Sobre els seus membres circulava tota mena d’obscurs rumors: que els diumenges els sagnava el melic, que se’ls podia reconèixer perquè movien les orelles i que de les seves escopinades naixien cucs repugnants. </span></p><img src="http://4.bp.blogspot.com/-AvfP4lml_3s/TyPyRKYmSOI/AAAAAAAADJY/_ARG3IShkbM/s200/corders.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5702667929840404706" style="text-align: justify; float: right; margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 10px; margin-left: 10px; cursor: pointer; width: 200px; height: 200px; " /><p class="MsoNormal" style="text-align:justify">Es deia que amagaven una cua d’aspecte demoníac als pantalons, <span lang="CA">fet que s’atribuïa a les seves arts nigromàntiques, les quals els permetien fabricar cordes encantades per controlar el vent. </span><span lang="CA">La discriminació era tan gran, que només se’ls permetia casar-se entre ells i no se’ls deixava entrar a les esglésies, obligant-los a escoltar la missa des del carrer. També se’ls acusava</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de leprosos i de jueus, que són els dos qualificatius que els pobles europeus han aplicat sempre a les classes marginades.</span></p><div></div><span><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">L’origen de totes aquestes creences probablement és que al segle </span><span lang="CA">XIV</span><span lang="CA">, època a la qual es remunta la creació del gremi, molts dels cordillers eren musulmans convertits al cristianisme.</span></div></span></div>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-8950162079542336902012-01-20T05:24:00.000-08:002012-01-20T06:02:29.141-08:00EL FANTASMA DESTACAT: UN TREN FANTASMA<div style="text-align: left;"><span ><span><span lang="CA" style="text-align: justify; ">Si ens parem a pensar-ho, un tren té ben poc de misteriós... Tecnologia, metal·lúrgia, electricitat... Tanmateix, quan a mitjan segle </span><span lang="CA" style="text-align: justify; ">XIX </span><span lang="CA" style="text-align: justify; ">van començar a circular els primers ferrocarrils, la gent senzilla va agafar gran aversió a l’invent perquè els espantava la velocitat amb què es movia. Ultra les històries al voltant de l’<a href="http://www.blogger.com/ca.wikipedia.org/wiki/Home_del_sac"><b>Home del Sac</b></a>, en van aparèixer d’altres una mica menys innocents que afirmaven que es tractava d’un artefacte diabòlic i que era el mateix <b>Satanàs </b>qui el menava. L’Església, sempre tan contrària al progrés, no va fer ni el més petit gest per desmentir aquestes superstici</span></span><span lang="CA" style="text-align: justify; ">ons.</span></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span ><br /></span></div><img src="http://2.bp.blogspot.com/-GDHhToaJ-Jw/Txluaj9UfYI/AAAAAAAADIo/uhx5_NicwfE/s320/Itinerari%2B10.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5699708206022163842" style="text-align: justify;float: left; margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; cursor: pointer; width: 248px; height: 320px; " /><span ><span style="text-align: justify; "><span lang="CA">En qualsevol cas, un segle més tard la gent ja s’hauria d’haver acostumat prou al modern mitjà de transport perquè deixés de semblar-li misteriós. Potser per això es va esverar tant el guardabarrera de l</span></span><span style="text-align: justify; ">’estació de l’<a href="http://www.blogger.com/www.l-h.cat/"><b>Hospitalet</b></a>, quan va veure passar per davant dels seus ulls un inesperat tren que circula</span><span lang="CA" style="text-align: justify; ">va fora d’horari i</span><span lang="CA" style="text-align: justify; "> </span><span lang="CA" style="text-align: justify; ">sense complir les </span><span style="text-align: justify; ">normes. Als laterals dels vagons, en aquells cartells que es posaven abans sota les finestres, el funcionari va llegir sorprès la destinació del tren: <a href="http://www.blogger.com/www.igualada.cat/"><b>Igualada</b></a>.</span></span><div><div><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span >Igualada?</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" >Ràpidament el guardabarrera es va ficar dins la seva garita i va consultar els horaris i les notes addicionals del dia... potser es tractava d’un servei especial... Va repassar dues vegades cada lletra i cada número, per assegurar-se’n. Després va telefonar a la següent estació per on havia de circular el tren. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA" >–Acaba de passar per aquí –l’informaren a l’altra banda del fil–. El guardaagulles l’ha vist venir llançat a tota màquina. Diu que ha cridat a més no poder, però com si res...<o:p></o:p></span></p><img src="http://2.bp.blogspot.com/-3UWVV2APtlo/TxlvlTs1bnI/AAAAAAAADI0/o-IMMOvgCoY/s200/tren%2Bfantasma%2B1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5699709490148241010" style="text-align: justify;float: right; margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 10px; margin-left: 10px; cursor: pointer; width: 200px; height: 152px; " /><div><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span ><span lang="CA">Mentre els dos funcionaris comentaven l’estrany esdeveniment, el tren Barcelona-Igualada, seguia impertorbable la seva marxa, creuant estació rere estació sense aturar-se a cap, sense fer el més mínim senyal, sense atendre cap indicació. </span>La sorpresa i una certa angoixa, van anar saltant de poble en poble i de telèfon en telèfon... Algú es decidí a trucar a la <b>Terminal de Barcelona</b> de la plaça Espanya, i va informar del fet. El cap d’estació va ser el primer en sorprendre’s: ell no havia donat pas ordre de sortida a cap tren en direcció a Igualada!</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" >Ràpidament es va enviar un operari que comprovés la via de partida on hauria d’estar estacionat. Va tornar amb les cames al cul, i els ulls desorbitats per anunciar que el tren d’Igualada s’havia esfumat. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" >–Que aturin immediatament aquest comboi, sigui on sigui! –va ordenar aleshores el cap de l’estació central–. Immediatament! <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span ><span><span lang="CA">A poques parades del seu destí, finalment el tren misteriós va ser interceptat. L’esperaven tots els treballadors de l’estació, els quals havien habilitat una via morta, travada amb un munt de travesses de fusta, cap a la qual van desviar les agulles en veure aparèixer el comboi. Abans de prendre la delicada decisió, els guardabarreres encara van fer tota mena de gestos i crits per avisar el maquinista, però no van obtenir cap resposta... De fet, no es veia ningú a la ca</span><span lang="CA">bina! Finalment, el tren va ser descarrilat per les travesses que l’impedien el pas. No va ser un impacte gaire fort perquè tampoc la velocitat que duia no era excessiva, però tothom va córrer espantat cap al tren, disposat a prestar auxili a qualsevol passatger que ho necessités. Però ningú no ho necessitava. Perquè no hi havia ningú. Ni passatgers, ni maquinista, ni mercaderies, ni... El tren era buit. </span></span>El guardabarrera va posar ràpidament conferència amb Barcelona per explicar els fets.</span></p><div> <p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span ><span lang="CA">–De segur que hi ha una explicació raonable –va dir el cap de l’estació central, amb ànim d’apaivagar la inquietud del seu collega i la seva pròpia–. Probablement s’ha desfrenat, s’ha posat en moviment, ha anat agafant velocitat... i més velocit</span>at i...</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" >Es va fer un llarg silenci a l’altra banda de la línia.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" >–Hi ha més de 60 quilòmetres d’aquí a Barcelona! –li arribà a la fi la veu del guardabarrera–. I la línia no fa baixada, sinó pujada. Barcelona és a quatre metres sobre el nivell del mar... Igualada a... 284 metres! Quan s’ha sentit a dir que un tren pugui circular en punt mort pendent amunt? <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA" >–Doncs què vol que li digui, jo, ara! –va exclamar el cap d’estació dels <a href="http://www.blogger.com/ca.wikipedia.org/wiki/Companyia_General_dels_Ferrocarrils_Catalans"><b>Ferrocarrils Catalans</b></a>, fet un feix de nervis–. Potser és que ens les tenim amb un <b>tren fantasma</b>!</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span >–Potser.</span></p></div></div></div></div></div>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-12278403623887386592011-12-31T02:38:00.000-08:002011-12-31T03:18:22.296-08:00EL FANTASMA DESTACAT: CANVIS DE SEXE MOLT... SALATS<div style="text-align: left;"><span >Avui és el dia! Sant Silvestre! Els qui vulgueu canviar de sexe... avui teniu l’oportunitat!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left; " ><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left; " ><img src="http://2.bp.blogspot.com/-2jXwI0Mq7Xc/Tv7p7hAzmnI/AAAAAAAADHQ/UzEW0QD55pc/s400/Itinerari%2B5.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5692244187726191218" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 254px; " /></span></div> <span ><br /><div style="text-align: justify;"><span><span>Fins ben entrat el segle <span style="letter-spacing: 0.2pt; ">XVIII, </span>als voltants de tot</span></span><span>es les rieres, rambles i sèquies de Barcelona subsistiren molins de farina o de sal que eren moguts per les aigües canalitzades. N’hi havia a la Riera Alta, a la Blanca, a la d'Horta, a la de l’Escuder, a les Basses de Sant Pere -mogut per les aigües del <a href="http://www.ub.edu/geocrit/b3w-157.htm"><b><span>Rec Comtal</span></b></a>- i, per descomptat, al carrer del Rec. Aquest, situat aproximadament a l’actual cantonada amb el carrer Princesa, era un vell <b>molí de sal</b> que, segons la veu popular, posseïa uns trulls molt especials: el qui s’hi deixava moldre podia mudar de sexe a voluntat. És a dir, sortir no de l’armari, sinó de la caixa de fusta en forma d’embut on tenia lloc la mòlta.</span></div></span><div><p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span lang="CA" >Perquè aquest prodigi es pogués produir, era indispensable que fos la mitjanit del dia 29 de febrer dels anys de traspàs, o bé la <a href="http://www.festes.org/directori.php?id=952"><b><span>Nit de Sant Silvestre</span></b></a>. És a dir, el 31 de desembre. O el què és el mateix, la Festa Major de les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia_catalana_sobre_bruixes"><b><span>bruixes</span></b></a>, doncs des d’antic es té a aquest sant pel seu patró. Així ho recorda el refranyer popular:</span></p> <p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span ><i><span lang="CA">Sant Silvestre </span></i><i><span lang="CA">porta les bruixes pel cabestre.</span></i></span></p> <p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span ><i><span lang="CA">Per Sant Silvestre, </span></i><i><span lang="CA">entren les bruixes </span></i><i><span lang="CA">per la finestra.</span></i></span></p> <p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span >També es diu que és el dia de l’any en que les fetilleres tenen més poder i realitzen les més grans dolenteries i estralls. Si noten que per causa de l’edat decau el seu poder, aprofiten una <a href="http://www.festes.org/directori.php?id=952"><b><span>Nit de Sant Silvestre</span></b></a> amb lluna plena per a refer les seves forces bruixesques pel senzill mètode de mostrar-li el cul a l’astre de la nit, el qual els retorna la minvada virtut. Gràcies a això, qualsevol pot reconèixer sense dificultat les bruixes del seu barri: només cal que observi atentament els terrats de les cases a la recerca de dones amb les faldilles alçades i el darrera enfocat a la lluna.</span></p> <img src="http://4.bp.blogspot.com/-YZZCm0ljKUg/Tv7rRqJN_bI/AAAAAAAADHc/jOn_qF4c2dQ/s200/rec-comtal-2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5692245667646143922" style="text-align: justify;float: left; margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; cursor: pointer; width: 200px; height: 132px; " /><p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span ><span lang="CA"><span>Però tornem als canvis de sexe. </span></span><span>Els nostres besavis, que encara van arribar a veure molins a Barcelona, estaven convençuts que en sonar la mitjanit de Sant Silvestre, en l’instant en que es produeix el canvi d’any, hom podia canviar també de sexe: d’home a dona o viceversa. La pols molta que manava de la mola, a mida que s’amuntegava anava prenent forma humana fins configurar-se degudament regenerada i de sexe diferent al que es tenia abans d’introduir-se al molí.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-right:-2.3pt;text-align:justify"></p><p class="MsoNormal" style="margin-right:-2.3pt;text-align:justify"><span lang="CA"><span></span></span></p></div>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-51553155207684464742011-12-09T02:41:00.000-08:002011-12-09T03:19:17.793-08:00EL FANTASMA DESTACAT: LA PLAÇA DE LES ALTES FORQUES<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span">Ara que s'acosta Nadal, sobretot, no se us acudeixi d’anar, per la Missa del Gall, prop del Mercat de Sant Antoni! Vegeu per què...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span"><br /></span></div><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 254px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-JFdgTZsO2X0/TuHoWkZCcII/AAAAAAAACvU/SVR4RcZUHFs/s400/Itinerari%2B11.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5684079679141736578" /><div><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span class="Apple-style-span"><span lang="CA">Les del <a href="http://www.cvmsa.com/sant_antoni/CvmsaE/mercado/Interes/barrio.html"><b><span class="Apple-style-span" >portal de Sant Antoni</span></b></a> eren <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Forca_(pena_de_mort)"><b><span class="Apple-style-span" >Altes Forques</span></b></a>. Això significa que els qui es gronxaven al compàs </span><span lang="CA">del vent a la punta del seu llarg i tètric braç eren <b>grans criminals</b>, ja que només per a ells es reservava aquesta mena de patíbul. D</span><span class="Apple-style-span">eien els barcelonins del </span><span class="Apple-style-span">segle passat que les ànimes d'aquests condemnats eren tan abjectes com el</span><span class="Apple-style-span"> seu cor i la seva ment, i per això no eren volgudes no tan sols al cel sinó tampoc a l’infern, i quedaven suspeses en una misteriosa dimensió de l’espai, on patien una lenta extinció; una mena de segona mort espantosa. Impossibilitades de trobar repòs, aquestes ànimes esdevenien rabioses, es manifestaven en forma d’aparicions fantasmals i de fenòmens sobrenaturals, i revenjaven la seva des</span><span class="Apple-style-span">ventura amb el primer mortal que ensopegaven. Les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Forca_(pena_de_mort)"><b><span class="Apple-style-span" >Altes Forques</span></b></a>, amb la seva alçària ext</span><span class="Apple-style-span">ra, pretenien allunyar encara més del món dels vius les ànimes dels pitjors delinqüents.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span class="Apple-style-span"><span lang="CA">Però per les festes nadalenques, com que el botxí no treballava i no es penjava ningú, els espectres dels <b>enforcats de Sant Antoni</b> celebraven les seves particulars revetlles al voltant del cadafal. A l’hora de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Missa_del_gall"><b><span class="Apple-style-span" >Missa del Gall</span></b></a> recobraven la paraula i, enmig de renecs i grans riallades, s’explicaven els uns als altres els pervers</span><span class="Apple-style-span">os crims que els havien dut al patíbul. Pobre del mortal que tingués la desgràcia d’escoltar aquestes converse</span><span class="Apple-style-span">s! Corria el perill de tornar-se boig per </span><span class="Apple-style-span">sempre més, o veure’s encomanat de la maldat dels qui parlaven. Per contrarestar això, els barcelonins recitaven els dies d’ajusticiament i la nit de Nadal unes <b>oracions especials per a penjats</b>, per tal de desitjar-los un bon repòs i pregar a les ànimes en pena que no els fessin víctimes de la seva fúria.</span></span></p><div><div><div><div><div><div><img src="http://2.bp.blogspot.com/-1XGurbw79HE/TuHpEsugsgI/AAAAAAAACvg/Mbn9vurApAw/s200/Sant-Antoni-1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5684080471653265922" style="float: right; margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 10px; margin-left: 10px; cursor: pointer; width: 200px; height: 154px; " /></div><div><span class="Apple-style-span"><br /></span></div> <span lang="CA"><div style="text-align: justify; "><span lang="CA">Quan varen ser derrocades les muralles, aterrat el patíbul i urbanitzat el paratge, ningú no va voler adquirir el solar, perquè la gent deia que estava maleït. Finalment l’Ajuntament va haver de fer-se càrrec dels terrenys i decidí construir-hi el bell <a href="http://www.ciutatoci.com/general/mercat_stantoni.php"><b><span class="Apple-style-span" >mercat de Sant Antoni</span></b></a>, obra mestra de l’arquitectura del ferro, projectat per <a href="http://www.barcelonametropolis.cat/es/page.asp?id=22&ui=156&prevNode=33&tagId=86"><b><span class="Apple-style-span" >Antoni Rovira i Tries</span></b></a> el 1859.</span><span lang="CA" style="font-size: 10pt; font-family: FranklinGothic-DemiCnd; "> </span><span lang="CA" style="font-size: 11pt; font-family: Arial; "> </span></div></span><p></p></div></div></div></div></div></div>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6540041040530587592.post-72885731561157015932011-11-11T02:32:00.000-08:002011-11-11T03:35:42.307-08:00EL FANTASMA DESTACAT: EL VAIXELL NEGRE<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" ><b>EL FANTASMA DESTACAT: EL VAIXELL NEGRE</b></span></div> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" >Avui una història de vaixells fantasmes: al Moll de Sant Bertran, cada 21 d’octubre, emergeix misteriosament, del fons del mar, el Vaixell Negre. (N’ha dit alguna cosa, la premsa, aquests darrers dies?)</span></p><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 150px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-8_4mXwBZSHs/Trz-dq7h3-I/AAAAAAAACnM/rYCHlOvjdZA/s400/Itinerari%2B9.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5673689416273616866" /> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" ><span lang="CA">En aquest antic bar</span><span lang="CA">ri mariner, que encara conserva el nom de <b>barri de Port</b>, havia estat enclavat el port dels <b>romans</b>, on diu la llegenda que va arribar, fa més de tres mil·lennis, <b>Hèrcules</b>, el semidéu fenici fundador de Barcelona. També era tradició que aquí</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">desembarquessin, més sovint del que era desitjable, els <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pirateria_mar%C3%ADtima"><span class="Apple-style-span" >pirates de Tunísia</span></a></b>. A causa dels seus sobtats atacs, el vigilant de la <b><a href="http://www.lesfortalesescatalanes.info/cat/els-monuments/barcelona.html"><span class="Apple-style-span" >fortalesa de Montjuïc</span></a></b> tenia com a principal missió escrutar l’horitzó, i tan bon punt apareixia un estol o un vaixell sospitós, enarborava un gallardet vermell al cim de la torre de senyals i engegava una canonada d’avís per tal que es posessin alerta </span>les bateries de la costa, mentre les naus i els vaixells que es trobaven a alta mar s’apressaven a retornar a l’empara del port.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" ><span lang="CA">Però no hi havia prevenció possible, ni gallardets, ni canonades, contra l’aparició de l’anomenat <b>Vaixell Negre</b>, que cada 21 de octubre emergia misteriosament del fons del mar. De cop i volta, començaven a bullir les onades i el casc, negre com el sutge, les veles, també negres, l’ormeig, les banderes, el cordam..., tot d’un negre que anunciava mort, eixien de l’abisme. Sobre els pals i la coberta, es podien distingir les ombres fosques del patró i de la tripulació que s’afanaven </span>a fer navegar un vaixell condemnat a anar a la deriva i topant amb tot el que trobava al seu pas, <span class="Apple-style-span">especialment les naus que en aquell moment eren al seu voltant, les quals naufragaven sense remissió.</span></span></p><img src="http://4.bp.blogspot.com/-_T3F1ZaBivI/Tr0AA261MwI/AAAAAAAACnk/IpzaEUQO4mU/s200/Vaixell%2Bfantasma%2B1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5673691120298963714" style="text-align: justify;float: right; margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 10px; margin-left: 10px; cursor: pointer; width: 149px; height: 200px; " /><div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" ><span lang="CA">Un cop aconseguit el seu objectiu, el <b>Vaixell Negre</b> s’ensorrava de nou, silenciós i màg</span>ic, en les aigües altre cop tranquil·les, tot embolcallat d’unes bromes grisoses i denses que haurien provocat l’enveja del mateix <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/L'holand%C3%A8s_errant"><span class="Apple-style-span" >Holandès Errant</span></a></b>. </span></p><div><div style="text-align: justify;"><i><span class="Apple-style-span" >I d’ençà vaga,</span></i></div> <div><div style="text-align: justify;"><i><span class="Apple-style-span" >maleït, pel mar</span></i></div><span lang="CA" ><div style="text-align: justify; "><i>sense descans,</i></div><i><div style="text-align: justify;"><i>sense pau.</i></div></i><div style="text-align: justify; ">(<b><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0071717"><span class="Apple-style-span" >Richard Wagner</span></a></b>, Balada de <i>L’holandès errant</i>, acte II)</div></span><div><br /><p></p><p></p></div></div></div></div>Angle Editorialhttp://www.blogger.com/profile/09223560986992009222noreply@blogger.com0