Avui, una història de fantasmes que només hi és a les darreres edicions del llibre: la de les monges fantàstiques de la Casa de les Egipcíaques.
Una altra caterva de
fantasmes relacionada amb l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau és
la que es passeja pels estrets corredors de la biblioteca del Consell Superior d'Investigacions Científiques, espantant amb la seva vaporosa
presència i els seus gemecs els més reputats savis dels nostres temps. La
delegació catalana del CSIC, el major organisme públic d’investigació
d’Espanya, adscrit al Ministeri d’Educació i Ciència, té la seu en el número 15
del carrer Egipcíaques. Precisament en l’antic edifici que albergà, durant
segles, el convent de monges que dona nom a la via.
L’immoble va ser construït l’any 1577 amb la finalitat d’albergar a aquelles dones que, havent portat una vida llicenciosa, desitgessin apartar-se del vici. D’aquí el seu nom d’Egipcíaques, doncs segons la tradició Santa Maria Egipcíaca es retirà al desert, rera dedicar-se durant anys a la prostitució, i portà una vida ascètica, treballant en el filat de lli i alimentant-se del que trobava a la natura i el que li donaven per caritat. Pel mateix motiu, el convent servia també per confinar les cantoneres, dones del públic o fembres bordelleres durant les festes de Corpus i Setmana Santa, a fi i efecte de retirar-les provisionalment dels carrers i que no desmereixessin les processons religioses. Per compensar la manca d’ingressos durant aquests dies, les meretrius tenien dret a percebre un sou de la Conselleria i Regiment de la Ciutat de Barcelona; és a dir, de l’Ajuntament.
La Casa de les Egipcíaques era també refugi per dones
maltractades, reformatori on es tancava a les dissolutes i presó encoberta on
els marits podien internar a la força les seves esposes, simplement pagant la
seva manutenció. I, és clar, penitenciaria femenina fins l’any 1794, en que es
construí la famosa Galera, de la que he parlat a l’inici d’aquest
itinerari.
Durant la primera meitat del segle XVII, a causa de la manca d’espai que patia el veí Hospital de la Santa Creu, els seus administradors, els canonges Lluís Joan Escarrer i Josep Ramon, sol·licitaren als consellers de la ciutat autorització per fer servir algunes estances del convent amb la finalitat d’instal·lar-hi llits amb malalts. Les mongetes egipcíaques s’encarregaven d’atendre’ls, donant un cop de mà als saturats serveis hospitalaris.
Ja fa molts anys que elles van marxar d’aquí. Però per algun motiu sobrenatural, els seus espectres, i els dels malalts que van ocupar aquestes estances, segueixen vagant-hi, recordant els seus respectius sofriments amb esgarrifosos gemecs que semblen voler desafiar i a la vegada fer mofa dels empírics homes de ciència que avui s’han apropiat de l’edifici.
L’immoble va ser construït l’any 1577 amb la finalitat d’albergar a aquelles dones que, havent portat una vida llicenciosa, desitgessin apartar-se del vici. D’aquí el seu nom d’Egipcíaques, doncs segons la tradició Santa Maria Egipcíaca es retirà al desert, rera dedicar-se durant anys a la prostitució, i portà una vida ascètica, treballant en el filat de lli i alimentant-se del que trobava a la natura i el que li donaven per caritat. Pel mateix motiu, el convent servia també per confinar les cantoneres, dones del públic o fembres bordelleres durant les festes de Corpus i Setmana Santa, a fi i efecte de retirar-les provisionalment dels carrers i que no desmereixessin les processons religioses. Per compensar la manca d’ingressos durant aquests dies, les meretrius tenien dret a percebre un sou de la Conselleria i Regiment de la Ciutat de Barcelona; és a dir, de l’Ajuntament.
La Casa de les Egipcíaques era també refugi per dones
maltractades, reformatori on es tancava a les dissolutes i presó encoberta on
els marits podien internar a la força les seves esposes, simplement pagant la
seva manutenció. I, és clar, penitenciaria femenina fins l’any 1794, en que es
construí la famosa Galera, de la que he parlat a l’inici d’aquest
itinerari.Durant la primera meitat del segle XVII, a causa de la manca d’espai que patia el veí Hospital de la Santa Creu, els seus administradors, els canonges Lluís Joan Escarrer i Josep Ramon, sol·licitaren als consellers de la ciutat autorització per fer servir algunes estances del convent amb la finalitat d’instal·lar-hi llits amb malalts. Les mongetes egipcíaques s’encarregaven d’atendre’ls, donant un cop de mà als saturats serveis hospitalaris.
Ja fa molts anys que elles van marxar d’aquí. Però per algun motiu sobrenatural, els seus espectres, i els dels malalts que van ocupar aquestes estances, segueixen vagant-hi, recordant els seus respectius sofriments amb esgarrifosos gemecs que semblen voler desafiar i a la vegada fer mofa dels empírics homes de ciència que avui s’han apropiat de l’edifici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada