divendres, 9 de desembre de 2011

EL FANTASMA DESTACAT: LA PLAÇA DE LES ALTES FORQUES

Ara que s'acosta Nadal, sobretot, no se us acudeixi d’anar, per la Missa del Gall, prop del Mercat de Sant Antoni! Vegeu per què...

Les del portal de Sant Antoni eren Altes Forques. Això significa que els qui es gronxaven al compàs del vent a la punta del seu llarg i tètric braç eren grans criminals, ja que només per a ells es reservava aquesta mena de patíbul. Deien els barcelonins del segle passat que les ànimes d'aquests condemnats eren tan abjectes com el seu cor i la seva ment, i per això no eren volgudes no tan sols al cel sinó tampoc a l’infern, i quedaven suspeses en una misteriosa dimensió de l’espai, on patien una lenta extinció; una mena de segona mort espantosa. Impossibilitades de trobar repòs, aquestes ànimes esdevenien rabioses, es manifestaven en forma d’aparicions fantasmals i de fenòmens sobrenaturals, i revenjaven la seva desventura amb el primer mortal que ensopegaven. Les Altes Forques, amb la seva alçària extra, pretenien allunyar encara més del món dels vius les ànimes dels pitjors delinqüents.

Però per les festes nadalenques, com que el botxí no treballava i no es penjava ningú, els espectres dels enforcats de Sant Antoni celebraven les seves particulars revetlles al voltant del cadafal. A l’hora de la Missa del Gall recobraven la paraula i, enmig de renecs i grans riallades, s’explicaven els uns als altres els perversos crims que els havien dut al patíbul. Pobre del mortal que tingués la desgràcia d’escoltar aquestes converses! Corria el perill de tornar-se boig per sempre més, o veure’s encomanat de la maldat dels qui parlaven. Per contrarestar això, els barcelonins recitaven els dies d’ajusticiament i la nit de Nadal unes oracions especials per a penjats, per tal de desitjar-los un bon repòs i pregar a les ànimes en pena que no els fessin víctimes de la seva fúria.


Quan varen ser derrocades les muralles, aterrat el patíbul i urbanitzat el paratge, ningú no va voler adquirir el solar, perquè la gent deia que estava maleït. Finalment l’Ajuntament va haver de fer-se càrrec dels terrenys i decidí construir-hi el bell mercat de Sant Antoni, obra mestra de l’arquitectura del ferro, projectat per Antoni Rovira i Tries el 1859.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada