dilluns, 29 d’agost de 2011

ESPIRITISTES DE BCN

Fa 138 anys els polítics no demanaven la reducció de l'endeutament de l'Administració... el que volien era que el món dels fantasmes formés part de la formació acadèmica! Eren altres temps!



En un edifici de la popular plaça del Sol hi va haver la redacció d’una revista popular d’«estudis psicològics i ciències afins» que es va publicar des del 1878 fins als inicis de la Guerra Civil: La Luz del Porvenir (anteriorment s’havia dit Lucifer i La Luz de la Verdad), fundada per José Maria Fernández Colavida, un dels gurús de l’espiritisme a Barcelona. La seva directora va ser la famosa mèdium Amalia Domingo Soler, que he esmentat a l’itinerari 9, arrel dels fenòmens paranormals que es produeixen al voltant de la seva tomba. Escriptora i poeta de cert renom en el sector, va redactar les seves obres en estat mediúmnic i inspirada en visions obtingudes en trànsit. En destaquen les següents: ¡Te Perdono! Memorias de un espíritu i Memorias del Padre Germán. L’època d’or de l’espiritisme es va estendre entre 1860 i 1890 aproximadament. El seu poder de convocatòria va aconseguir arribar fins als estaments més seriosos del país: el 26 d’agost de 1873, un grup de diputats va presentar a les Corts Constituents un projecte de llei sol·licitant la inclusió de l’espiritisme al programa d’educació pública de segon ensenyament i a les facultats de filosofia, ciències i lletres. El seu argument de base era «la carència en l’ésser humà d’un criteri científic al qual ajustar les seves relacions amb el món invisible».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada