Aprofiteu que encara és estiu, i encara es pot fer turisme per Barcelona, i feu una volta per un lloc que potser no és massa visitat, però val realment la pena: el Call de Barcelona... i els seus fantasmes. En parlarem aplament a les properes entrades.
El Call de Barcelona, del qual el
carrer de la Boqueria era una de les principals vies, s’estenia
aproximadament entre els carrers Rauric, Sant Honorat, Ferran i Baixada de
Santa Eulàlia. Dos cercles de muralles envoltaven el barri jueu i l’aïllaven de
la resta de la ciutat, excepte pels diversos portals, a través dels quals els
seus habitants podien entrar i sortir amb total llibertat, malgrat que els
estava prohibit residir o posseir botigues o tallers en els districtes dels
cristians. A aquests, per altra banda, se’ls havia vedat de penetrar al Call,
tret dels diumenges i dies festius, que era quan els jueus celebraven fires i
mercats.
L’antisemitisme
de l’època obligava els habitants del barri a vestir una capa i una caputxa
especials, i a identificar-se amb una cinta de color vermell o groc al pit. Tot
i així, els jueus estaven molt protegits pels reis catalans, que eren
conscients no només de la importància de les seves riqueses i de la seva
activitat comercial, industrial i financera, sinó també de la seva valuosa
contribució al desenvolupament del país. Perquè era precisament en aquest gueto
barceloní on es trobava, durant l’obscura edat mitjana, el centre de cultura
més important del seu temps. Durant molts anys, l’única institució
universitària de Catalunya va ser l’Escola Major d’Alts Estudis del Call,
on impartien classes els més reputats professors de filosofia, matemàtica,
geografia, medicina, cirurgia, astronomia i... alquímia. Però l’antipatia
ancestral que els cristians sentien pels anomenats «assassins de Crist» feia
que els jueus fossin envejats per les seves riqueses, i odiats i temuts per
aquells coneixements que sovint redundaven en pràctiques de màgia i bruixeria
inquietants, fins al punt que per ordre reial finalment se’ls va prohibir que
exercissin d’apotecaris o herbolaris.
Un altre dels misteris
hebreus que provocava enraonaries era la pràctica de la càbala, que es
realitzava en secret en el lloc més recòndit del cor del Call. La càbala
té dos aspectes: un de teòric, que exigeix un coneixement perfecte de la
llengua hebrea, i un altre de pràctic, que sovint s’associa a la màgia. Segons
la ideologia cabalística els humans, com que hem estat creats a imatge i
semblança de Déu, posseïm poders de la Seva mateixa naturalesa; i si Déu va crear
l’Univers tan sols amb el pensament i la paraula, també l’home pot, amb els
mateixos mitjans, actuar sobre la naturalesa i realitzar prodigis, tot i que a
escala més petita.